Visualització del contingut web

centros/palau-macaya/escola-europea-dhumanitats_CARROUSEL

Visualització del contingut web

centros/palau-macaya/escola-europea-dhumanitats_LEMA

Impulsada per ”la Caixa” i coordinada per La Maleta de Portbou, amb seu al Palau Macaya, l’Escola Europea d’Humanitats és un espai per al debat i el moviment cultural, amb tres nivells principals d’activitat:
Cursos sobre humanitats; seminaris impartits per especialistes; i conferències i debats públics a càrrec de professors i investigadors que debaten sobre temàtica local i internacional.

Visualització del contingut web

centros/palau-macaya/escola-europea-dhumanitats_PROGRAMAS-DESTACADOS-AMBITOS_proximas

PROPERES ACTIVITATS

  • Inquisicions

    En aquest curs ens proposem abordar la realitat històrica de les inquisicions de l'època moderna, amb perspectiva local i global alhora, reflexionant sobre conceptes col·laterals al debat sobre aquestes institucions: formes d'obediència i resistència al poder, mecanismes de coacció i persuasió, límits de la (in)tolerància, construcció de representacions i imatges eficaces en els debats polítics europeus, identitats i contraidentitats polítiques i religioses, confessió i disciplina social dels europeus de l'edat moderna...

    A càrrec de:
    - Doris Moreno, historiadora.
    - Ricardo García Cárcel, historiador.
    - Manuel Peña Díaz, historiador.

    Els dimarts 8, 15, 22 i 29 d'octubre de 2019, de 18 a 20 h.

  • Orígens, formes i conseqüències de les guerres de secessió iugoslaves

    CICLE: LLIÇONS D’HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA

    La més petita incursió pels països postiugoslaus revela al viatger observador els vestigis del cicle bèl·lic que, entre els anys 1991 i 2001, va portar a la dissolució d’aquell ens polític que els havia unit fins aleshores durant unes quantes dècades, no exemptes de greus turbulències. En general, les guerres encadenades al llarg d’aquest període només van deixar devastació al seu pas: famílies trencades pel patiment i la mort, una gegantina diàspora de refugiats i emigrats, xarxes criminals amb pes polític que van sorgir del tràfic d’armes i de persones i un profund buit moral.

    A càrrec de:
    - David Alegre Lorenz, historiador.

    Dilluns 21 d'octubre de 2019, a les 18.30 h.

  • Amèrica en els seus poetes

    La gran poesia americana mostra trets transversals a tot el continent, malgrat les evidents diferències entre el nord i el sud, i fins i tot dins mateix de l’Amèrica Llatina. La poesia americana s’empelta en el tronc de la tradició occidental però és, al mateix temps, una altra cosa: una cosa nova, un cant alhora fundacional i modern, les peculiaritats del qual forgen, fins a la darreria del segle XX, un seguit d’obres molt singulars.

    A càrrec de:
    - Edgardo Dobry, escriptor.

    Els dijous 31 d’octubre i 7, 14, 21 i 28 de novembre de 2019, de 18 a 20 h.

  • Del Mur als murs

    CICLE: LLIÇONS D’HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA

    Les reformes de Mikhaïl Gorbatxov a la Unió Soviètica i en relació amb els aliats d’aquell país van despertar a la darreria dels anys vuitanta expectatives d’aproximació i convergència entre l’est i Occident. Trenta anys després constatem que bona part d’aquelles il·lusions es van perdre en laberints i es van estavellar contra nous i imprevistos murs.

    A càrrec de:
    - Pilar Bonet, corresponsal especial d'El País, espai postsoviètic.

    Dilluns 4 de novembre de 2019, a les 18.30 h.

  • Weimar: la fi de les certeses

    Weimar és més que el lloc on es va fundar la república de Weimar (1919-1933): és la història d’una transformació radical que va afectar totes les capes de la societat juntament amb l’art, la filosofia i les ciències. Weimar, el parèntesi i la calma tensa entre les dues guerres mundials, és el cant del cigne del vell món, de la mort del qual va néixer el nostre món d’avui.

    A càrrec de:
    - Josep Pla i Carrera, doctor en Matemàtiques i historiador.
    - Anna Sala, arquitecta.
    - Joan Cuscó i Clarassó, filòsof.
    - Joan González Guardiola, especialista en filosofia de l’economia.
    - Marisa Siguan, catedràtica de Literatura Alemanya.
    - Albert Solé, físic i filòsof.
    - Marició Janué, professora del Departament d’Humanitats de la UPF.
    Pau Pedragosa, arquitecte i filòsof.

    Els dimarts 12, 19 i 26 de novembre, 3 i 10 de desembre de 2019 i 14, 21 i 28 de gener de 2020, de 18 a 20 h.

  • Els ossos que ballen. Del comunisme al capitalisme

    CICLE: LLIÇONS D'HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA

    Durant centenars d’anys, els gitanos búlgars van ensinistrar ossos per ballar, els van integrar a les seves famílies i se’ls van emportar de gira per carretera per actuar. A principis de la dècada de 2000, amb la caiguda del comunisme, es van veure obligats a alliberar els ossos en un refugi de vida silvestre. Quan els ossos veuen un humà, encara ara s’aixequen sobre les potes del darrere per ballar. Hi ha històries extraordinàries de persones a tota l’Europa de l’Est i a Cuba que, igual que els ossos ballarins, ara són lliures però semblen nostàlgiques de l’època en què no ho eren.

    Traducció simultània de l’anglès al català.

    A càrrec de:
    - Witold Szablowski, periodista i escriptor.

    Dilluns 25 de novembre de 2019, a les 18.30 h.

  • Weimar: la fi de les certeses. Entre l'emancipació, l'assimilació i l'antisemitisme

    CICLE: LLIÇONS D'HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA

    A l’inici del segle XX, la situació dels jueus a Alemanya semblava ser molt millor que en molts altres països europeus. Després de la Primera Guerra Mundial, molts jueus fins i tot es van refugiar a Alemanya fugint dels pogroms de l’Europa de l’Est. La derrota alemanya i l’anomenada "desgràcia de Versalles" van causar un sentiment general d’incertesa i una crisi d’identitat nacional, particularment entre els nombrosos seguidors dels grups i partits de dreta. Aquesta atmosfera va portar a un renovat augment de l’antisemitisme i es va culpar els jueus de tots els problemes del país.

    Traducció simultània de l’anglès al català.

    A càrrec de:
    - Susanne Heim, historiadora i politòloga.

    Dilluns 2 de desembre de 2019, a les 18.30 h.

  • Capítol de la guerra civil europea, preludi de la catàstrofe: Espanya, 1936-1939

    CICLE: LLIÇONS D'HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA

    La Guerra Civil Espanyola va ser un resultat de la polarització política interna, l'agudització dels conflictes socials i l'accentuació del conflicte territorial. Tanmateix, s'incardina en una successió de guerres civils europees, des de la russa de 1917-1922 i la finlandesa de 1917-1918, i prefigura, per les seves dinàmiques d'embrutiment bèl·lic, el que seria la Segona Guerra Mundial.

    A càrrec de:
    - Xosé M. Núñez Seixas, historiador.

    Dilluns 16 de desembre de 2019, a les 18.30 h.

Visualització del contingut web

centros/palau-macaya/escuela-europea-de-humanidades_BANNER-HOME_accesoweb

Escola Europea d’Humanitats