Visualització del contingut web

centros/palau-macaya/escola-europea-dhumanitats_CARROUSEL

Visualització del contingut web

centros/palau-macaya/escola-europea-dhumanitats_LEMA

Impulsada per l’Obra Social “la Caixa” i coordinada per La Maleta de Portbou, amb seu al Palau Macaya, l’Escola Europea d’Humanitats és un espai per al debat i el moviment cultural, amb tres nivells principals d’activitat:
Cursos sobre humanitats; seminaris impartits per especialistes; i conferències i debats públics a càrrec de professors i investigadors que debaten sobre temàtica local i internacional.

Visualització del contingut web

centros/palau-macaya/escola-europea-dhumanitats_PROGRAMAS-DESTACADOS-AMBITOS_proximas

PROPERES ACTIVITATS

  • Formes de la crònica. Els periodistes escriptors

    El curs tractarà sobre els diversos models de crònica que han practicat, tant en els seus textos periodístics com literaris, escriptors com José Martí, Djuna Barnes, Truman Capote, Irene Polo, Josep Pla, Juan Goytisolo, Louis Aragon, Georges Perec, Mariano José de Larra, Josep Roth, Charles Dickens, Pier Paolo Pasolini, Manuel Vázquez Montalbán, Marcelo Cohen, John Reed i Montserrat Roig, entre d’altres. En cada sessió s’estudiaran diferents patrons de periodisme narratiu: la captura d’una escena, l’entrevista com a descripció d’un personatge en el seu món (per exemple, Marlon Brando entrevistat per Truman Capote), un repàs a la història de la necessitat urbana de la crònica (París, Barcelona, Buenos Aires, Praga), la crònica de successos polítics i socials i la investigació d’esdeveniments històrics (per exemple, el setge de Leningrad narrat per Montserrat Roig a L’agulla daurada). Per acabar, es farà un “passeig” per la crònica, capaç d’explicar fins al darrer detall d’un món: Elogiemos ahora a hombres famosos, de James Agee (text) i Walker Evans (fotos).

    A càrrec de:
    - Ana María Basualdo, escriptora i periodista.

    Els dimarts 2, 9, 16, 23 i 30 d’octubre de 2018, de 18 a 20 h.

  • Com d’unificada està Europa? Reflexions sobre els conflictes est-oest / nord-sud

    CICLE: DESPRÉS DEL MUR: UN MÓN EN CANVI

    Els conflictes est-oest i nord-sud posen en perill la supervivència de la UE. Encara que l’ampliació cap a l’est va ser reeixida, l’auge de les “democràcies antiliberals” porta a un final infeliç. L’intent de crear una Unió Mediterrània va ser el signe d’una divisió nord-sud ignorada en la política europea, i davant la crisi migratòria s’ha desfermat un conflicte entre globalistes i populistes que transcendeix les fronteres nacionals. Tots dos conflictes requereixen un replantejament del paper de l’estat nació, ja que urgeix que la UE desenvolupi una política coherent respecte d’Àfrica.

    Traducció simultània de l’anglès al català.

    A càrrec de:
    - Wolf Lepenies, sociòleg i historiador.

    Dilluns 8 d'octubre de 2018, a les 18.30 h.

  • La consciència i el lliure arbitri van evolucionar plegats

    CICLE: DESPRÉS DEL MUR: UN MÓN EN CANVI

    L’evolució cultural de les eines del pensament va proporcionar al nostre cervell una abundància d’oportunitats i problemes: el poder d’ajustar les nostres accions al fet de reconèixer i actuar sobre les raons, però massa graus de llibertat per controlar. La consciència humana és l’arena on es desenvolupen les competicions d’autocontrol.

    Traducció simultània de l’anglès al català.

    A càrrec de:
    - Daniel C. Dennett, filòsof.

    Dilluns 22 d'octubre de 2018, a les 18.30 h.

  • Populisme d’esquerres: una estratègia il·lusòria

    CICLE: DESPRÉS DEL MUR: UN MÓN EN CANVI

    Des del Brexit, i amb l’ascens creixent dels partits i governs xenòfobs a Europa, vivim un “moment populista”. Com l’hem d’interpretar? No hi ha dubte que el neoliberalisme actua com un “despoblador”, buidant la democràcia del demos. I l’Europa neoliberal s’ha convertit en una “Europa fortalesa”. Des de Margaret Thatcher i Ronald Reagan fins a Donald Trump, Viktor Orbán i Recep Erdoğan, que potser el populisme no és l’instrument del neoliberalisme?

    Traducció simultània del francès al català.

    A càrrec de:
    - Éric Fassin, sociòleg.

    Dilluns 12 de novembre de 2018, a les 18.30 h.

  • Tragèdia, els grecs i nosaltres

    CICLE: DESPRÉS DEL MUR: UN MÓN EN CANVI

    La tragèdia mostra el que és perible, el que és fràgil i el que es mou lentament sobre nosaltres. En un món definit per la velocitat implacable i l'acceleració interminable de fluxos d'informació que conreen l'amnèsia i una set insaciable pel futur a curt termini, suposadament garantit mitjançant el culte als nous déus protèsics de la tecnologia, la tragèdia és una forma de posar el fre de mà.

    Traducció simultània de l’anglès al català.

    A càrrec de:
    - Simon Critchley, filòsof.

    Dilluns 19 de novembre de 2018, a les 18.30 h.

  • Canvis en la formació del consens i el destí de la democràcia

    CICLE: DESPRÉS DEL MUR: UN MÓN EN CANVI

    Es discutirà sobre l’evolució del consens a Itàlia des del 1989, centrant-nos en el que s’ha anomenat la mediocràcia sota el “règim” de Berlusconi, fins a la populocràcia actual, és a dir, una peculiar declinació del populisme que veu com el sistema i els mitjans s’entrecreuen amb formes de seducció que limiten la llibertat d’elecció a l’hora de votar.

    Traducció simultània de l’italià al català.

    A càrrec de:
    - Emanuela Fornari, filòsofa.

    Dilluns 26 de novembre de 2018, a les 18.30 h.

  • Reforma o revolució? Desafiaments de la igualtat de gènere enfront del neoliberalisme

    CICLE: DESPRÉS DEL MUR: UN MÓN EN CANVI

    Durant l’últim segle el neoliberalisme (aliat fidel del patriarcat) s’ha anat infiltrant fins i tot en les ideologies considerades més alternatives per mirar d’anul·lar-les i mantenir l’statu quo. La ponència tractarà de mostrar com els feminismes afronten l’intent de substitució de la igualtat per la diversitat, l’auge del lideratge femení o la relació de les dones amb el poder i el modern “apoderament”.

    A càrrec de:
    - Sara Berbel, doctora en Psicologia Social.

    Dilluns 10 de desembre de 2018, a les 18.30 h.

  • Presentisme: la política de la memòria en l’era del neoliberalisme

    CICLE: DESPRÉS DEL MUR: UN MÓN EN CANVI

    Sovint definit com a «presentisme», el règim d’historicitat de la primeria del segle XXI planteja una espècie de present perpetu que absorbeix en si mateix el passat i el futur. Es correspon amb un ethos neoliberal que eternitza l’ordre econòmic actual i reemplaça l’acció col·lectiva amb l’individualisme. En lloc d’una elaboració crítica del passat, en promou la reïficació a través dels «regnes de la memòria». Així, el segle XXI ha començat sota el signe de l’eclipsi de les utopies. La desaparició d’un «horitzó d’expectativa» visible ha generat una memòria carregada del segle passat com una època de violència, totalitarisme i genocidi, encapsulada per la imatge de les seves víctimes. Comprimit entre la indústria cultural i la conducta neoliberal de la vida, el nostre paisatge mental canvia i el segle XX adquireix un significat diferent.

    A càrrec de:
    - Enzo Traverso, historiador.

    Dimarts 18 de desembre de 2018, a les 18.30 h.

Visualització del contingut web

centros/palau-macaya/escuela-europea-de-humanidades_BANNER-HOME_accesoweb

Escola Europea d’Humanitats