Visualització del contingut web

centros/palau-macaya/escola-europea-dhumanitats_CARROUSEL

Visualització del contingut web

centros/palau-macaya/escola-europea-dhumanitats_LEMA

Impulsada per l’Obra Social “la Caixa” i coordinada per La Maleta de Portbou, amb seu al Palau Macaya, l’Escola Europea d’Humanitats és un espai per al debat i el moviment cultural, amb tres nivells principals d’activitat:
Cursos sobre humanitats; seminaris impartits per especialistes; i conferències i debats públics a càrrec de professors i investigadors que debaten sobre temàtica local i internacional.

Visualització del contingut web

centros/palau-macaya/escola-europea-dhumanitats_PROGRAMAS-DESTACADOS-AMBITOS_proximas

PROPERES ACTIVITATS

  • Pensar la realitat o la tasca de la filosofia

    El curs pretén oferir una introducció a la filosofia a través de la interrogació d’un dels problemes fonamentals que n’han caracteritzat el desenvolupament històric des dels seus orígens grecs fins a la modernitat, a saber: el problema del coneixement de la realitat (o problema gnoseològic). Mitjançant una relectura d’obres clàssiques de la tradició filosòfica occidental, es posarà en relleu la historicitat dels problemes filosòfics, alhora que es proporcionaran els instruments teòrics bàsics per familiaritzar-se amb l’especificitat d’aquesta disciplina.

    Traducció simultània al castellà.

    A càrrec de:
    - Antonino Firenze, filòsof.

    Els dijous 31 de gener i 7, 14 i 21 de febrer de 2019, de 18 a 20 h.

  • Poesia i desig

    L’expressió poètica del desig i la seva dimensió transgressora s’estudiaran a partir de textos homoeròtics de Federico García Lorca, Luis Cernuda i Jaime Gil de Biedma, amb referències a poetes en altres llengües, com Konstandinos Kavafis. El curs permetrà reflexionar sobre la funció de la poesia i assajar estratègies de lectura.

    A càrrec de:
    - Antonio Monegal, catedràtic de Literatura Comparada.

    Els dimarts 5, 12, 19 i 26 de febrer i 5 de març de 2018, de 18 a 20 h.

  • La identitat en cinc reflexions

    Aquest curs versa sobre el concepte de la identitat i es basa en la presentació d’un seguit de marcs teòrics per entendre la idea de la identitat en la societat contemporània. Cada marc teòric s’acompanya d’exemples de la vida quotidiana i s’ofereix al públic l’oportunitat de participar-hi.

    A càrrec de:
    - David Block, professor investigador ICREA en sociolingüística.

    Els dimecres 6, 13, 20 i 27 de febrer i 6 de març de 2019, de 18 a 20 h.

  • La revolució feminista

    CICLE: DESPRÉS DEL MUR: UN MÓN EN CANVI

    Què entenem per revolució feminista? El feminisme és un moviment d’alliberament de les dones que ha tingut diversos objectius al llarg de la història. En una primera etapa, es tractava fonamentalment d’aconseguir que les dones tinguessin els mateixos drets que els homes; aquest objectiu encara no ha estat aconseguit totalment, i hi ha països que es troben avui a molta distància d’assolir-lo. En d’altres, com el nostre, la igualtat de drets està gairebé assolida formalment, però no realment, i cal lluitar encara per avançar en aquesta igualtat.

    A càrrec de:
    - Marina Subirats, sociòloga.

    Dilluns 25 de febrer de 2019, a les 18.30 h.

  • Literatura i valor

    Aquest curs s’acostarà a l’obra d’alguns escriptors dels segles XIX i XX que van criticar l’herència del valor occidental perquè van imaginar ficcions que transformaven la percepció col·lectiva dels desvalorats dins l’economia de la seva època contemporània.

    A càrrec de:
    - Joana Masó, professora de Literatura Francesa.

    Els dijous 28 de febrer i 7, 14, 21 i 28 de març de 2019, de 18 a 20 h.

  • Modalitats contemporànies de la violència en l’àmbit públic i en el privat

    CICLE: DESPRÉS DEL MUR: UN MÓN EN CANVI

    Els darrers trenta anys, la violència ha adoptat unes modalitats específiques i, probablement, més horribles. Aquesta particular virulència es deriva dels avenços tecnològics que possibiliten eliminar milers de persones amb el simple acte de prémer un botó. D’altra banda, en l’àmbit privat i, més específicament, en l’àmbit familiar, la violència adopta formes inusuals en altres períodes històrics: la violència filioparental, de la qual els mitjans de comunicació ens informen, ja amb una certa regularitat, de crims comesos pels fills contra els pares.

    A càrrec de:
    - Josep Moya, psiquiatre.

    Dilluns 11 de març de 2019, a les 18.30 h.

  • Europa: paisatge després de la ira

    La Gran Recessió ha transformat el paisatge polític i social d’Europa edificat després de la Segona Guerra Mundial en bona part al voltant del procés d’integració europea, que, en essència, se sostenia sobre uns pilars que no es qüestionaven: democràcia liberal, estat de dret, estat del benestar i lliure comerç. Els efectes de la crisi financera del 2008 han posat en marxa un canvi de paradigma. Les frustracions dels ciutadans són el brou de cultiu perfecte per al sorgiment del populisme o els vells nacionalismes.

    A càrrec de:
    - Josep Maria Martí Font, periodista i escriptor.

    Els dimarts 12, 19 i 26 de març i 2 i 9 d'abril de 2019, de 18 a 20 h.

  • Un futur després de la gran crisi ecològica

    La crisi mediambiental global ha deixat de ser una fantasia apocalíptica per esdevenir un horitzó proper que marcarà –si és que no ho fa ja– una gran quantitat de conflictes socials i polítics durant les dècades vinents. L’espècie humana viu per damunt de les seves possibilitats ecològiques. Fa temps que el capitalisme va superar els límits biofísics del planeta. La societat de mercat, que necessita una expansió contínua, no té un pla B.

    A càrrec de:
    Héctor Tejero, investigador científic.
    - Andreu Escrivà, expert en ciències ambientals i conservació d’ecosistemes i biodiversitat.
    - Brenda Chávez, periodista especialitzada en sostenibilitat. 
    - J. L. Fernández Casavedante «Kois», sociòleg, expert internacional en sobirania alimentària.
    Miguel Álvarez, enginyer de camins, expert en mobilitat urbana sostenible.
    Oriol Nel·lo Colom, geògraf especialitzat en estudis urbans i ordenació del territori.
    Marga León, professora de Ciència Política de la Universitat Autònoma de Barcelona.
    Alicia Puleo, filòsofa, professora i escriptora, experta en ecofeminisme.

    Coordinat per:
    César Rendueles, sociòleg i filòsof.
    Josep Ramoneda, filòsof, periodista i director de l’Escola Europea d’Humanitats.

    Dimarts 19 i dimecres 20 de març de 2019, de 17 a 20.30 h.

  • La crisi socioecològica i el curtíssim segle XXI: una panoràmica del tema del nostre temps

    CICLE: DESPRÉS DEL MUR: UN MÓN EN CANVI

    Les turbulències d’època es comprenen millor si introduïm l’evidència científica següent: vivim en un sistema socioeconòmic extralimitat que xoca amb un món ecològicament ple. La conseqüència més òbvia és que estem encaminats cap a profundes discontinuïtats sistèmiques en un termini de temps històricament ràpid: després del llarg segle XIX i el curt segle XX, s’acosta un curtíssim segle XXI. Per tot això, la qüestió ecosocial ha esdevingut el tema del nostre temps.

    A càrrec de:
    - Emilio Santiago Muiño, antropòleg i investigador ecosocial.

    Dilluns 25 de març de 2019, a les 18.30 h.

  • Qui governa el món? El sistema internacional en vigílies del 2020

    CICLE: DESPRÉS DEL MUR: UN MÓN EN CANVI

    La Guerra Freda va acabar al final de la dècada de 1980, però l’última dècada del segle XX no va veure el naixement, com alguns esperaven, d’un nou ordre internacional. Els primers vint anys del segle XXI, han sorgit algunes dinàmiques de transformació de les relacions internacionals i avui podem identificar alguns actors fonamentals d’un sistema que ha tornat a la seva naturalesa multipolar tradicional.

    Traducció simultània de l’italià al català.

    A càrrec de:
    - Massimiliano Guderzo, historiador de les relacions internacionals.

    Dilluns 8 d'abril de 2019, a les 18.30 h.

  • Filogínia i misogínia en la literatura moderna: dels trobadors a Baudelaire

    Al voltant de l’any 1100, apareix la noció de sermo maternus (llengua materna), que corregeix la tradicional concepció masculina del llenguatge (sermo patrius) en la mesura en què subratlla la transmissió matrilineal del llenguatge (de mare a fills) en lloc de l’aprenentatge escolar d’aquest (reservat als homes). A partir d’ara, l’imaginari en conjunt (literàriament configurat) es reorienta cap a un subjecte femení considerat com a interlocutor o públic privilegiat del text i com a conjunt cada vegada més nombrós d’autores i productores de literatura.

    A càrrec de:
    - Raffaele Pinto, filòleg.

    Els dijous 11, 18 i 25 d'abril i 2 i 9 de maig de 2019, de 18 a 20 h.

  • Canvi climàtic neoliberal

    CICLE: DESPRÉS DEL MUR: UN MÓN EN CANVI

    La governança neoliberal i l’economia han exacerbat el canvi climàtic i s’han apropiat dels desafiaments que presenta. Aquesta dinàmica exposa un enigma polític molt més profund que avança: com funcionen les polítiques transformacionals quan la condició de “canvi” estructura l’estancament polític?

    Traducció simultània de l’anglès al català.

    A càrrec de:
    - Adrian Parr, filòsofa i crítica cultural.

    Dilluns 29 d'abril de 2019, a les 18.30 h.

  • La Catalunya del segle XVIII: entre l’acomodació i la dissidència

    El segle XVIII és el segle de la Catalunya vençuda, que s’inicia amb la pèrdua de les institucions de govern i del sistema de representació política seculars. Però, alhora, també és el segle que conforma la petita Anglaterra, amb un creixement econòmic continuat, amb una societat dinàmica i plena d’idees il·lustrades. Una societat que no renuncia a la seva identitat i que expressa, de manera ininterrompuda, la seva dissidència davant les estructures polítiques absolutistes imposades pel règim borbònic.

    A càrrec de:
    - Joaquim Albareda Salvadó, catedràtic d’Història Moderna a la UPF.

    Els dimecres 8, 15, 22, 29 de maig i 5 de juny de 2019, de 18 a 20 h.

  • El planeta de les plantes

    CICLE: DESPRÉS DEL MUR: UN MÓN EN CANVI

    Les plantes i els animals representen dos mons diferents i, en molts sentits, oposats. Les plantes són lentes; els animals, ràpids; les plantes són estàtiques; els animals, mòbils; les plantes produeixen matèria; els animals en consumeixen. Entre aquests dos pols oposats fluctua la vida del planeta. Sabem moltes coses sobre els animals; res sobre les plantes. Tanmateix, les plantes són la vida del planeta, en representen quasi tota la massa viva, mentre que els animals, amb el seu minúscul percentatge de biomassa, semblen completament irrellevants.

    A càrrec de:
    - Stefano Mancuso, biòleg.

    Dilluns 13 de maig de 2019, a les 18.30 h.

  • De la lluita de classes a la lluita pel reconeixement

    CICLE: DESPRÉS DEL MUR: UN MÓN EN CANVI

    Després del final de la guerra freda, la política d’identitat va substituir la familiar política de classe. Aquest canvi defineix l’estat contemporani dels afers polítics i culturals.

    Traducció simultània de l’anglès al català.

    A càrrec de:
    - Boris Groys, filòsof, crític d’art i teòric dels mitjans.

    Dilluns 27 de maig de 2019, a les 18.30 h.

  • Europa davant la revenja de la història

    CICLE: DESPRÉS DEL MUR: UN MÓN EN CANVI

    Trenta anys separen la caiguda del mur de Berlín d’avui: són trenta anys de debats polítics sobre el futur d’Europa centrats en l’ampliació de la Unió Europea als països que una vegada van formar part del bloc soviètic. En retrospectiva, són anys de reflexió sobre el passat europeu amb vista a un futur prometedor. Però pensar avui Europa exigeix tenir en compte la revenja de la història en forma de reclamacions que han donat lloc a populismes i nacionalismes cada vegada més estesos. Explicar-ne les raons de llarga durada és l’objectiu de la conferència.

    A càrrec de:
    - José Enrique Ruiz-Domènec, catedràtic d’Història Medieval.

    Dimarts 11 de juny de 2019, a les 18.30 h.

  • Presentisme: la política de la memòria en l’era del neoliberalisme

    CICLE: DESPRÉS DEL MUR: UN MÓN EN CANVI

    Sovint definit com a «presentisme», el règim d’historicitat de la primeria del segle XXI planteja una espècie de present perpetu que absorbeix en si mateix el passat i el futur. Es correspon amb un ethos neoliberal que eternitza l’ordre econòmic actual i reemplaça l’acció col·lectiva amb l’individualisme. En lloc d’una elaboració crítica del passat, en promou la reïficació a través dels «regnes de la memòria». Així, el segle XXI ha començat sota el signe de l’eclipsi de les utopies. La desaparició d’un «horitzó d’expectativa» visible ha generat una memòria carregada del segle passat com una època de violència, totalitarisme i genocidi, encapsulada per la imatge de les seves víctimes. Comprimit entre la indústria cultural i la conducta neoliberal de la vida, el nostre paisatge mental canvia i el segle XX adquireix un significat diferent.

    A càrrec de:
    - Enzo Traverso, historiador.

    Dilluns 17 de juny de 2019.

    Activitat pendent de confirmar.

Visualització del contingut web

centros/palau-macaya/escuela-europea-de-humanidades_BANNER-HOME_accesoweb

Escola Europea d’Humanitats