Visualització del contingut web

centros/palau-macaya/programacion/tematica-de-pensamiento_CARROUSEL

Visualització del contingut web

centros/palau-macaya/programacion/tematica-de-pensamiento_LEMA

Parlem, reflexionem i debatem sobre els canvis en els sistemes de representació, organització i regulació política.

Visualització del contingut web

centros/palau-macaya/programacion/tematica-de-pensamiento_PROGRAMAS-DESTACADOS-AMBITOS_proximas

PROPERES ACTIVITATS

  • Raó i emoció: societat, política i religió. Unes conclusions

    CICLE: RAÓ I EMOCIÓ: SOCIETAT, POLÍTICA I RELIGIÓ

    La vocació d’objectivitat i d’anàlisi de la raó pot exercir un paper mediador entre l’apassionament i la subjectivitat de les emocions. Dissortadament, també la raó és, sovint, parcial i esbiaixada, impregnada de prejudicis emocionals, cosa que fa minvar el seu possible paper pacificador, especialment en els moments en què seria més necessari. Les tensions entre globalització i identitat, entre seguretat i llibertat, entre justícia i desigualtat, entre tecnologia i intimitat, fan aflorar forces emocionals molt intenses i, en el millor dels casos, no gaire constructives. També hi contribueix una forta dimensió individualista que s’immergeix en les vivències emocionals particulars i es malfia d’institucions col·lectives més o menys normatives. A més, l’auge de les neurociències fa que les interaccions entre la raó i les emocions s’explorin amb detall, de cara a aplicacions diverses, com ara nous models d’ensenyament, de publicitat i de gestió econòmica, i l’àmplia presència de les xarxes informàtiques de comunicació donen a la sociologia de les emocions dimensions noves d’una gran amplitud i immediatesa. Tot això contribueix a fer que la política, la religió, l’economia i la cultura visquin un moment de trasbals —com, per exemple, el que anomenem postveritat, en què el concepte de veritat racional objectiva és minimitzat i les passions emocionals són encoratjades al màxim, en populismes diversos.

    A càrrec de:
    - David Jou, vicepresident de la FJM, catedràtic de física (UAB).
    - Jaume Angelats, doctor en Teologia, patró de la FJM.
    - Marta Burguet, doctora en Pedagogia, especialista en Mediació (UB).
    - David Bueno, doctor en Biologia, especialista en Neurobiologia (UAB).

    Dijous 11 de juliol de 2019, a les 18 h.

  • Una visió humanística dels reptes del present

    CICLE: SENTIT I VALOR DE LES HUMANITATS AL SEGLE XXI

    És desitjable i possible un diàleg crític i constructiu entre els nous transhumanistes i els vells humanistes? Davant de reptes com el canvi climàtic o la manipulació tecnològica de les nostres vides, els criteris propis de la cultura humanística ens ajuden o ens desborden?

    A càrrec de:
    - Marina Garcés, filòsofa i professora de la UOC.

    Dimecres 2 d'octubre de 2019, a les 18.30 h.

  • Futur de l'educació: residualització o reconciliació amb les humanitats?

    CICLE: SENTIT I VALOR DE LES HUMANITATS AL SEGLE XXI

    La formació humanística en el llenguatge i en els seus fruits literaris, en la dialèctica i en la seva derivada democràtica, en les arts i en la seva estimulació de la sensibilitat, són poc, molt o gens prescindibles? Com caldria repensar les humanitats en els currículums del nostre sistema educatiu?

    A càrrec de:
    - Andreas Schleicher, director d'educació de l'OCDE (pendent de confirmació).

    Dijous 12 de desembre de 2019, a les 18.30 h.

  • Servei que les humanitats poden oferir a l’evolució futura de la societat

    CICLE: SENTIT I VALOR DE LES HUMANITATS AL SEGLE XXI

    Moltes projeccions de futur el dibuixen amenaçador, tant per a l’autonomia individual com per a la cohesió social. És a dir, deshumanitzat. Les humanitats tenen la capacitat i han d’assumir el repte de comprometre’s a construir un futur de plena garantia per a la condició humana.

    A càrrec de:
    - Josep Ramoneda, periodista, filòsof i escriptor.

    Dimecres 22 de gener de 2020, a les 18.30 h.

Visualització del contingut web

centros/palau-macaya_BANNER-HOME_newsletter

Newsletter