Visualització del contingut web

centros/palau-macaya/programacion/tematica-de-pensamiento_CARROUSEL

Visualització del contingut web

centros/palau-macaya/programacion/tematica-de-pensamiento_LEMA

Parlem, reflexionem i debatem sobre els canvis en els sistemes de representació, organització i regulació política.

Visualització del contingut web

centros/palau-macaya/programacion/tematica-de-pensamiento_PROGRAMAS-DESTACADOS-AMBITOS_proximas

PROPERES ACTIVITATS

  • La democràcia pot revertir el canvi climàtic?

    CICLE: DEMOCRÀCIES PERPLEXES

    El canvi climàtic ens necessita a tots i ho demana gairebé tot del planeta. Des d'un punt de vista polític és urgent una bona planificació a llarg termini, però requereix accions bones i urgents a curt i a mitjà termini, gestions resolutives en matèria econòmica, energètica i política. Necessitem nous consensos que parteixin d'una reformulació realista sobre el punt en què ens trobem. En aquest context apareix la idea d'un Green New Deal, un nou pla que pretén combinar l'aproximació econòmica del New Deal de Roosevelt amb l'agenda ecologista. És possible avançar en direcció a un European Green Deal?

    A càrrec de:
    - Teresa Ribera, professora universitària i política, actual ministra per a la Transició Ecològica del Govern d'Espanya.
    - Ernest Urtasun, vicepresident de The Greens/European Free Alliance at the European Parliament.

    Dijous 26 de setembre de 2019, a les 18.30 h.

  • Una visió humanística dels reptes del present

    CICLE: SENTIT I VALOR DE LES HUMANITATS AL SEGLE XXI

    És desitjable i possible un diàleg crític i constructiu entre els nous transhumanistes i els vells humanistes? Davant de reptes com el canvi climàtic o la manipulació tecnològica de les nostres vides, els criteris propis de la cultura humanística ens ajuden o ens desborden?

    A càrrec de:
    - Marina Garcés, filòsofa i professora de la UOC.

    Dimecres 2 d'octubre de 2019, a les 18.30 h.

  • Esfera pública i identitat cultural en l’era digital

    CICLE: DEMOCRÀCIES PERPLEXES

    És innegable que internet ha canviat les relacions interpersonals. Els sistemes que estan dissenyats per augmentar la connectivitat impliquen efectes secundaris i, en general, les aplicacions socials estan canviant la nostra comprensió de l'amistat, les relacions i la intimitat. Però també la nostra forma de socialització política, cultural, de relació amb el teixit productiu i de serveis. I, amb tot això, la forma en què ens conformem com a individus, amb identitats múltiples que combinen la dimensió digital i la presencial.

    A càrrec de:
    - Tiziana Terranova, professora associada de Sociologia del procés cultural i comunicatiu, Departament de Ciències Humanes i Socials de la Università degli Studi di Napoli "L'Orientale".
    - Ingrid Guardiola, professora, investigadora cultural, directora i assagista.

    Dijous 3 d'octubre de 2019, a les 18.30 h.

  • Democràcia i precarietat

    CICLE: DEMOCRÀCIES PERPLEXES

    En les últimes dècades s'han descosit les vores d’aquella ciutadania industrial que va articular la socialdemocràcia i han aparegut nombrosos factors causants de la indefensió del treballador envers el mercat laboral. La precarietat aprofundeix en la pèrdua de seguretat davant del manteniment del lloc de treball, d'accidents laborals i malalties, de la reproducció de les habilitats, de la capacitat d'augmentar els ingressos i de la confiança amb la representació sindical o política. Si bé el potencial del sector creixent de treballadors precaritzats en relació amb futures dinàmiques polítiques renovadores i de canvi democràtic no s’ha de menystenir —al contrari, es pot desenvolupar amb força—, és cert també, que, per ara, molts dels precaritzats semblen deixar-se seduir per corrents populistes o d'extrema dreta, arreu del món. La divisió del col·lectiu de treballadors debilita les institucions socials de protecció i omple de reglamentació tot l'àmbit laboral? D'altra banda, la precarietat i les condicions de pobresa severa de percentatges amplis de població, fins i tot treballadora, han fet que s’introdueixin debats sobre la necessitat de rendes mínimes d'inserció o rendes bàsiques, que aporten elements de correcció del mercat lligats als drets humans, i, alhora, generen debats sobre els incentius i la sostenibilitat del sistema de protecció social i l’estat del benestar. Com gestionen les democràcies avançades la realitat d'una precarietat local i global? Com és el proletariat del món postindustrial? La mercantilització neoliberal de la feina és l'origen de la precarietat? Hi ha condicions suficients per entendre-ho com una autèntica classe global? Quina estratificació social tenim en l’actualitat? Quina relació té tot això amb la defensa del que és comú i l'organització d'estratègies de solidaritat com a elements de supervivència d'aquestes classes socials?

    Traducció simultània de l’anglès al català.

    A càrrec de:
    - Guy Standing, professor, escriptor i investigador especialitzat en Estudis de Desenvolupament a l’School of Oriental and African Studies (SOAS), de la Universitat de Londres.
    - Daniel Raventós, economista i professor de la Universitat de Barcelona. Cofundador de la Xarxa per la Renda Bàsica.

    Dijous 10 d'octubre de 2019, a les 18.30 h.

  • Reinventant el capitalisme

    CICLE: DEMOCRÀCIES PERPLEXES

    Arran de la crisi del desembre del 2007 es va generar un gran debat sobre l'eficiència del sistema capitalista com a sistema d'organització econòmica i el paper que ha de tenir el govern, sobretot, en els estats amb democràcies liberals. El capitalisme es pot entendre com un sistema que s'adapta en cada moment i evoluciona amb els reptes. Joseph Schumpeter (1942) defensava la necessitat d'afavorir la inversió en innovació sota el guiatge d'empresaris. Robert Solow (1957) va entendre que la simple acumulació d'altres factors de producció acaba xocant amb la llei dels creixements marginals decreixents. El creixement econòmic a llarg termini necessita innovació i desenvolupament tecnològic, ja que el sistema que innova evoluciona i no mor. Però segur que la concentració d’una riquesa cada vegada més gran en menys mans és una solució viable, encara que l'ús de les noves tecnologies ho permeti? El fet que es pugui concentrar més ràpidament més valor en menys mans, i de passada desplaçar l'ésser humà (robòtica, IA, etc.) i destruir l'economia de les comunitats en les quals s'opera, no vol dir que s'hagi de fer. És possible evitar-ho? El capitalisme és permeable a les voluntats democràtiques o el mercat esdevé "indomable"?

    Traducció simultània de l’anglès al català.

    A càrrec de:
    - David Soskice, catedràtic d’Economia i Ciència Política i Fellow of the British Academy al Department of Government de la London School of Economics.
    - Branko Milanović, Visiting Presidential Professor a la Graduate Center City University of New York i Senior Scholar al Stone Center for Socio-economic Inequality. Professor visitant a l’IBEI.

    Dijous 17 d'octubre de 2019, a les 18.30 h.

  • Proteccionisme i comerç mundial

    CICLE: DEMOCRÀCIES PERPLEXES

    La desindustrialització, l'augment de les desigualtats i la precarietat laboral són realitats incontestables als Estats Units, Europa i la resta del món desenvolupat. I hi ha indicis que vinculen aquestes dinàmiques amb la globalització econòmica i la liberalització comercial com una de les seves causes (no l'única ni la principal). En aquest context, el canvi de paradigma del comerç internacional de l'última dècada, amb la Xina i els Estats Units reposicionant les seves estratègies, en un context globalitzat amb organitzacions oligopòliques, si no monopolístiques en l'àmbit de les noves tecnologies, estan obligant Europa a observar la nova situació i intervenir-hi amb veu pròpia. Què ha suposat la paralització d'acords comercials com el TTIP? Calen moltes mesures com les anunciades per Donald Trump perquè altres actors reaccionin i es desencadeni una batalla comercial de proporcions impredictibles? Quin paper pot jugar Europa en el tauler del comerç internacional?

    A càrrec de:
    - Cecilia Malmström, comissària de Comerç de la Unió Europea (2014 –2019).
    - Federico Steinberg, investigador principal d’Economia i Comerç Internacional del Real Instituto Elcano i professor del Departament d’Anàlisi Econòmica de la UAM.

    Dijous 24 d'octubre de 2019, a les 18.30 h.

  • Les democràcies liberals inacabades

    CICLE: DEMOCRÀCIES PERPLEXES

    En els últims anys hem trobat a les llibreries diferents obituaris exposant la fi de la democràcia liberal: Levitsky i Ziblatt, Runciman, Rosanvallon, Mounk, etc. En el paradigma del segle XXI, molts han reprès la idea de democràcia com a mal menor que reconeix que, lluny de la perfecció, encarna el règim amb més possibilitats d'aconseguir el propòsit secular d'igualtat i el remei més efectiu contra els experiments polítics que han derivat en tragèdies per a la humanitat. L'únic sistema polític que ha competit eficaçment contra els totalitarismes descrits per Hannah Arendt, les dictadures als països en via de desenvolupament, els autoritarismes competitius o els règims híbrids, per citar-ne alguns. Fins ara la democràcia ha donat una resposta adequada i efectiva a molts d'aquests mals, al seu dia també venuts com a remeis. Però, fins quan podrà mantenir-se com la millor de les imperfeccions? Quines amenaces té i de quina índole? Cal esforçar-se per defensar el que s'ha aconseguit o ens hem d'atrevir a pensar quina cara tindrà el sistema que ens ha de regir en el futur immediat? Quines característiques i imperfeccions anticipem en el nou context global, de canvi ecològic i tecnologies de dades i informació? Com sobreviuran les democràcies liberals?

    A càrrec de:
    - Miguel Poiares Maduro, director de l’School of Transnational Governance a l’European University Institute de Florència.
    - Daniel Innerarity, catedràtic de Filosofia Política a la Universidad del País Vasco/EHU. Investigador a la Fundación Ikerbasque de Ciencias.

    Dimecres 30 d'octubre de 2019, a les 18.30 h.

  • La fi de la confiança en les institucions

    CICLE: DEMOCRÀCIES PERPLEXES

    Des de fa nou anys a Espanya es registren nivells baixos de confiança social en les institucions i de satisfacció amb el funcionament de la democràcia. Indicadors que mereixen reflexió i que coincideixen amb algunes de les tendències a escala mundial. Vivim una crisi global de confiança institucional. Fins i tot com a societat, les actituds basades en l'autosatisfacció i el recel també abunden i contribueixen a una certa degradació del col·lectiu, del que és públic, social, polític i per descomptat, institucional. La degradació de l'àgora pública, la radicalització del debat mediàtic, la polarització política, la irrupció dels algoritmes en el consum d'informació i del màrqueting polític, i la corrupció, impacten en els partits i governs, la meritocràcia es difumina i l’ascensor social es paralitza. Apareix la glorificació de la turbopolítica quan els temps de les polítiques segueixen necessitant repòs, i tots aquests factors evidencien la crisi de la representació i la intermediació. Arribar a l'objectiu de manera directa comporta prescindir d'aquells ancoratges i usos de la gestió institucional i polítiques que asseguraven assolir-lo per vies més reposades, que requerien respecte al concepte de representativitat i confiança en l'altre. Necessitem analitzar la confiança, la representació i la polarització polítiques, i la impossibilitat actual d'establir consensos i els possibles escenaris de futur.

    A càrrec de:
    - Ignacio Sánchez-Cuenca, director de l’Institut Carlos III-Juan March de Ciències Socials i professor de Ciència Política a la Universidad Carlos III de Madrid.
    - Robert Fishman, professor CONEX-Marie Curie de Ciència Política i de Sociologia a la Universidad Carlos III de Madrid.

    Dijous 7 de novembre de 2019, a les 18.30 h.

  • Rob-ètica

    CICLE: DEMOCRÀCIES PERPLEXES

    La humanitat viurà cada vegada més interconnectada amb sistemes intel·ligents dissenyats i desenvolupats a partir dels fonaments de la intel·ligència artificial i de la robòtica. Està clar que aquest camp científic és i serà una peça clau de cara a construir un futur millor. Al mateix temps, pensadors destacats han advertit públicament el risc d'un futur distòpic quan la complexitat d'aquests sistemes progressi encara més. Aquests avisos contrasten amb l'estat actual de la tecnologia robòtica i de la intel·ligència artificial, sovint amb capacitats molt més modestes de les que potencialment s’albiren. Tanmateix, no deixa de ser una de les principals fonts de reflexió i preocupació des d’un punt de vista ètic i moral, per les incògnites que es generen com a hipòtesis sobre un ús intensiu de robots i de la intel·ligència artificial que afectin la manera d’organitzar-nos de manera sistèmica. S'espera que els sistemes robots i els sistemes autònoms tinguin una explotació generalitzada a la societat en el futur, inclosos els vehicles de conducció pròpia i els robots de servei en el treball i a casa. La pregunta difícil de respondre és la rapidesa de la transformació i quins elements esdevindran efectivament funcionals i quins generaran disfuncions que cal anticipar i vetllar, en termes de desigualtat d’accés i oportunitats. En aquest context convé posar sobre la taula alguns aspectes rellevants sobre l’ètica i la seguretat en el futur de la robòtica i la intel·ligència artificial.

    A càrrec de:
    - Carme Torras, professora d’Investigació del CSIC i cap de recerca del Grup de Percepció i Manipulació de l’Institut de Robòtica i Informàtica Industrial de Barcelona.
    - Eduard Fosch, investigador a l’eLaw- Center for Law and Digital Technologies - Leiden University (Holanda). Colíder del Grup de Treball sobre Ethical, Legal and Societal Aspects for Wearable Robots at the European COST Action.

    Dijous 14 de novembre de 2019, a les 18.30 h.

  • Futur de l'educació: residualització o reconciliació amb les humanitats?

    CICLE: SENTIT I VALOR DE LES HUMANITATS AL SEGLE XXI

    La formació humanística en el llenguatge i en els seus fruits literaris, en la dialèctica i en la seva derivada democràtica, en les arts i en la seva estimulació de la sensibilitat, són poc, molt o gens prescindibles? Com caldria repensar les humanitats en els currículums del nostre sistema educatiu?

    A càrrec de:
    - Andreas Schleicher, director d'educació de l'OCDE (pendent de confirmació).

    Dijous 12 de desembre de 2019, a les 18.30 h.

  • Servei que les humanitats poden oferir a l’evolució futura de la societat

    CICLE: SENTIT I VALOR DE LES HUMANITATS AL SEGLE XXI

    Moltes projeccions de futur el dibuixen amenaçador, tant per a l’autonomia individual com per a la cohesió social. És a dir, deshumanitzat. Les humanitats tenen la capacitat i han d’assumir el repte de comprometre’s a construir un futur de plena garantia per a la condició humana.

    A càrrec de:
    - Josep Ramoneda, periodista, filòsof i escriptor.

    Dimecres 22 de gener de 2020, a les 18.30 h.

Visualització del contingut web

centros/palau-macaya_BANNER-HOME_newsletter

Newsletter