Menú de navegació

Menú de navegació

Visualització del contingut web

centros/palau-macaya/programacion/tematica-de-pensamiento_CARROUSEL

Visualització del contingut web

centros/palau-macaya/programacion/tematica-de-pensamiento_LEMA

Parlem, reflexionem i debatem sobre els canvis en els sistemes de representació, organització i regulació política.

Visualització del contingut web

centros/palau-macaya/programacion/tematica-de-pensamiento_PROGRAMAS-DESTACADOS-AMBITOS_proximas

PROPERES ACTIVITATS

  • Qui homologa el coneixement en la societat de la (des)informació?

    CICLE: DEMOCRÀCIES SOTA CONTROL

    Molts joves tenen a Youtube una de les seves principals fonts d’accés al coneixement. Joves i no tan joves s’han familiaritzat amb els vídeos tutorials, les ted talks i les comunitats d’aprenentatge en línia. Els cursos i estudis en línia a través de MOOC (massive open online course) s’han ampliat i estès en nombre d’usuaris. I quasi la totalitat d’usuaris d’internet ha consultat Google i la Wikipedia quan li ha calgut saber alguna cosa concreta sobre una malaltia, personatge o dada d’interès (no en va els metges han fet de la necessitat virtut i són el col·lectiu professional que més i millor actualitza i revisa el contingut de la Wikipedia). I tot, quan l’homologació del saber segueix formalment lligada a l’acadèmia, que investiga i emet un coneixement amb l’homologació formal de les institucions públiques o la comunitat científica, que opera sovint en paral·lel al món de coneixement que la xarxa ha difós. Acadèmia, organitzacions benèfiques i mons menys formalitzats van de la mà remant en la mateixa direcció? És l’acadèmia –que fins ara havia exercit aquesta funció homologadora– una institució àgil i fiable per continuar homologant i difonent coneixement o és a la xarxa i en un context de col·laboració on el coneixement es comparteix i s’amplifica? O són les noves corporacions tecnològiques les que més incideixen en la revolució educativa que s’aproxima? Voldríem que s’establís un diàleg entre aquests mons, més i menys regulats però que avui estan homologant coneixement aparentment de manera no fraudulenta, en plena societat de la informació i en un moment en què els referents de vegades es tornen difusos, amb tots els riscos que això comporta.

    Traducció simultània de l’anglès al català.

    Col·labora en la difusió d’aquest acte: l'Agència per la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya – AQU.

    A càrrec de:
    - Bjørn Stensaker, catedràtic d’Educació Superior a la Universitat d’Oslo. Investigador sènior i professor de recerca al NIFU (The Nordic Institute for Innovation, Research and Education).
    - Andrea Saltelli, professor adjunt al Centre d'Estudis de Ciències i Humanitats de la Universitat de Bergen (Noruega) i visitant Fellow al Open Evidence Research de la Universitat Oberta de Catalunya.

    Dijous 15 de novembre de 2018, a les 18.30 h.

  • Qui controla la informació i els mitjans de comunicació?

    CICLE: DEMOCRÀCIES SOTA CONTROL

    Les noves tecnologies i plataformes digitals són les que, en gran mesura, ens han permès obtenir informació més abundant, específica i més alternativa, sobre pràcticament qualsevol cosa. Una qüestió no menor si la unim al gran desconeixement i opacitat que hi ha a l’hora de saber com s’estructuren i es ramifiquen les corporacions mediàtiques que concentren bona part dels mitjans de comunicació. Saber d’on ve la informació pot resultar tant o més important que la informació en si. Saber-ho redueix la vulnerabilitat del ciutadà davant de la sobreabundància d’inputs informatius que rebem dels quals qüestionem la veracitat o la credibilitat, precisament per desconèixer-ne les fonts. Cal conèixer quines persones, grups empresarials, institucions i fons d’inversió incideixen de manera professional, ideològica i financera en cada mitjà, per així dilucidar-ne millor les prioritats i els interessos que solen guiar l’emissió i profusió d’informacions. Qui controla la informació i els mitjans de comunicació avui? Qui gestiona i com els imaginaris i l’ús del llenguatge que circula a través dels mitjans de comunicació?

    Traducció simultània de l’anglès al català.

    A càrrec de:
    - Milagros Pérez Oliva, periodista del diari El País. Professora de Periodisme i Comunicació Científica a diversos postgraus (UPF, UAM).
    - Josef Trappel, cap del Departament d’Investigació de la Comunicació. Professor (catedràtic) de Política i Economia dels Mitjans. Universitat de Salzburg. Membre del grup d’experts de mitjans Pluralisme i Transparència de la Propietat dels Mitjans del Consell d’Europa.

    Dimecres 21 de novembre de 2018, a les 18.30 h.

  • Màrqueting i xarxes socials

    CICLE: INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL, ÈTICA I PARTICIPACIÓ CIUTADANA

    En aquest debat es pretén reflexionar sobre la necessitat de la intimitat, la infància i els límits de les polítiques de dades. Es discutirà sobre les possibilitats de la detecció emocional en xarxes socials i l’ús del big data per al màrqueting, com també l’ús dels chat bots amb intel·ligència artificial i les notícies falses. S’analitzaran les mesures que s’han de o es poden prendre dins d’aquests àmbits, amb un enfocament especial en la necessitat de privadesa de l’usuari enfront de la urgència de coneixement de les empreses.

    A càrrec de:
    - Dr. Jordi González, investigador del CVC i professor de la UAB.
    - Dra. Nardine Osman, investigadora de l’IIIA-CSIC.
    - Pilar Conesa, CEO d’Anteverti i directora de l’Smart City Expo.
    - Dra. Isabel Serra, responsable de Transferència del CRM.
    - Enric Luján, membre fundador de l’Associació Críptica.
    - Oriol Torruella, director de l’Àrea de Compliment Normatiu de la Generalitat.

    Dijous 22 de novembre de 2018, a les 18 h.

  • Ciberguerra i ciberseguretat sota el big data

    CICLE: DEMOCRÀCIES SOTA CONTROL

    L’estratègia de ciberseguretat de la Unió Europea del 2013 definia cinc prioritats estratègiques: aconseguir la ciberresiliència, reduir la ciberdelinqüència, desenvolupar capacitats de ciberdefensa, desenvolupar recursos industrials i tecnològics de ciberseguretat i establir una política internacional coherent de ciberespai a la Unió Europea tot promovent els valors essencials de la Unió. Tres anys més tard, el 2016, es definien els mecanismes de cooperació i els requisits comuns de seguretat per als operadors de serveis essencials i els proveïdors de serveis digitals, i es va establir l’obligació d’elaborar una estratègia nacional de seguretat de les xarxes i els sistemes d’informació. Per què? L’inevitable ús d’internet caracteritza la nostra quotidianitat, que s’emmarca en un context propi d’un món en què la seguretat constitueix la base sobre la qual es possibilita el desenvolupament, també en un ciberespai que no va ser dissenyat per a això. D’aquesta manera, cal posar èmfasi en el concepte de ciberdefensa per tal de preguntar-nos sobre l’ús de la força en el ciberespai i per qüestions com la legítima defensa, el problema de les armes cibernètiques o els conceptes de dissuasió i distensió que constitueixen el nucli central del debat existent en el pla institucional i doctrinal sobre el conflicte en el ciberespai. Però també sabem que la hipervigilància té límits que convé observar i identificar. Els perills estratègics vinculats a les noves tecnologies fan de l’espai virtual un camp cada vegada més essencial on es lliuren les guerres d’avui, més silents i asèptiques però igualment devastadores i que no se cenyeixen a períodes concrets ni a camps de batalla delimitats. Com es regula la guerra al ciberespai? Hi ha normes de com fer aquesta guerra? Què és ciberguerra i què no? Com es fa i quins límits té la ciberguerra des d’una democràcia?

    A càrrec de:
    - Margarita Robles Carrillo, professora titular de Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals. Grup de recerca Network Engineering & Security Group (NESG) de la Universitat de Granada.
    - Ángel Gómez de Agreda, coronel de l’Exèrcit de l’Aire. Analista geopolític del Ministeri de Defensa, cap de Cooperació del Comandament Conjunt de Ciberdefensa (MCCD) (del febrer del 2014 al juliol del 2016) i representant espanyol al Centre d’Excel·lència de Cooperació en Ciberseguretat de l’OTAN entre els anys 2014 i 2016.

    Dijous 29 de novembre de 2018, a les 18.30 h.

  • Raó, emocions i coneixement segons la ciència

    CICLE: RAÓ I EMOCIÓ: SOCIETAT, POLÍTICA I RELIGIÓ

    Les noves tècniques d’exploració del funcionament del cervell i els avenços en l’estudi de la localització de les diverses funcions han dut, entre altres aspectes, a l’anàlisi del contrast i la interacció entre coneixement racional, relacionat en bona part amb l’escorça prefrontal, i les emocions, localitzades en el sistema límbic. Comprendre com influeixen les emocions en el coneixement i quin paper tenen la raó i les emocions en la presa de decisions i en la interpretació de la realitat és un dels temes centrals de les ciències cognitives i de la neurociència actuals. Aquests estudis centrats en el cervell humà s’eixamplen vers el passat, amb la consideració del valor evolutiu de les emocions, la seva contribució a la supervivència de les espècies i les emocions en els animals. Pel que fa al futur, interessen especialment la intel·ligència artificial i la robòtica, i la seva interacció amb els humans, per a la qual s’estan buscant vessants emotius com ara el disseny afectiu, la computació afectiva o el disseny humanoide de robots, capaços d’interaccionar amb els humans segons paràmetres que incloguin certs aspectes de les necessitats afectives.

    A càrrec de:
    - Simon Colton, professor de Creativitat Computacional de la Universitat de Londres.
    - Adolf Tobeña, , catedràtic de Psiquiatria i Psicologia Mèdica de la Universitat Autònoma de Barcelona.
    - David Jou, catedràtic de Física de la Matèria Condensada de la UAB i vicepresident de la Fundació Joan Maragall.

    Dijous 13 de desembre de 2018, de 16 a 18 h.

  • Raó i emoció en la psicologia i en l’ensenyament

    CICLE: RAÓ I EMOCIÓ: SOCIETAT, POLÍTICA I RELIGIÓ

    Els avenços en neurociència proporcionen noves perspectives en psicologia i ensenyament. D’una banda, es va ampliant el conjunt de recursos neurofarmacològics per tractar desordres psíquics. D’altra banda, la disponibilitat de nous recursos didàctics relacionats amb noves tecnologies de la informació ofereix noves estratègies d’estimulació de la curiositat i de l’aprenentatge, amb nous models culturals sobre què cal saber i què es pot trobar disponible a les xarxes. Finalment, la variació ràpida de l’entorn cultural i social incideix en la psicologia individual: el canvi en models de família, amb una creixent disgregació del nucli familiar clàssic i una vulnerabilitat afectiva més gran dels individus, la irrupció d’internet i de xarxes socials diverses com a àmbit de vincles emocionals intensos amb una capacitat gran d’incidència, i l’acceleració tecnològica de les expectatives vitals i emocionals, amb un desarrelament creixent respecte del passat i una barrera entre generacions.

    A càrrec de:
    - M. Àngels Guiteras, psicòloga clínica.
    - Paulo Duarte, llicenciat en Filosofia i Teologia.
    - Jordi Feixas, doctor en Filosofia i llicenciat en Història.

    Dijous 13 de desembre de 2018, de 18 a 20 h.

  • Salut connectada

    CICLE: INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL, ÈTICA I PARTICIPACIÓ CIUTADANA

    En aquest debat volem abordar com canviarà la relació metge-pacient davant la introducció d’eines d’ajuda al diagnòstic amb intel·ligència artificial. Qui serà l’últim responsable en la presa de decisions? A més, caldrà explorar la necessitat d’emmagatzemar dades mèdiques i l’ús d’aquestes per tal de protegir la intimitat dels pacients. Indagarem també la temàtica d’inclusivitat i de malalties minoritàries o de països menys desenvolupats: la tecnologia avançarà en malalties que només tenen lloc en països sense tants recursos? Haurem de reflexionar sobre com la medicina personalitzada, a la qual ens portarà la medicina intel·ligent, ha de deixar de ser elitista.

    A càrrec de:
    - Dra. Debora Gil, investigadora del CVC i professora de la UAB.
    - Dra. Begoña Román, professora de Filosofia de la UB.
    - Dr. Francesc García, director de l'Agència Catalana de Salut.
    - Dr. Stephen Dunne, gestor de Producte a Alpha, Telefónica.
    - Dra. Mara Balestrini, CEO d'Ideas for Change.

    Dijous 13 de desembre de 2018, a les 18 h.

  • Raó i emoció en la vida col·lectiva: política i economia

    CICLE: RAÓ I EMOCIÓ: SOCIETAT, POLÍTICA I RELIGIÓ

    L’impacte de l’emotivitat en el desenvolupament de la vida pública marca algunes fites recents de la política i de l’economia. En la política, els neguits relacionats amb identitat (en contrast amb globalització) i amb seguretat (en contrast amb llibertat) constitueixen línies de força en la política mundial: un retrocés d’ideals d’obertura, llibertat i progrés en replegaments identitaris a la recerca de seguretat. A aquests sentiments, s’hi sumen indignacions diverses i intenses, relacionades amb les responsabilitats de la crisi econòmica i amb el repartiment injust de les seves conseqüències destructives. A aquest vessant emocional de la política, els investigadors en economia hi han anat sumant un cos de doctrina de gran envergadura sobre els aspectes irracionals en les actuacions dels subjectes econòmics, des dels estats i les grans empreses fins als individus.

    A càrrec de:
    - Elettra Stimilli, investigadora de la Universitat La Sapienza (Roma).
    - Marina Subirats, sociòloga.
    - Josep Ramoneda, periodista, filòsof i escriptor.

    Viernes 14 de diciembre de 2018, de 16 a 18 h.

  • Raó i emocions en l’experiència religiosa i espiritual

    CICLE: RAÓ I EMOCIÓ: SOCIETAT, POLÍTICA I RELIGIÓ/p>

    El recel i la desafecció respecte d’institucions de tota mena té una intensitat especial en l’àmbit de les institucions religioses. Ara bé, mentre que hi ha una distanciament gran respecte dels aspectes institucionals de les religions, assistim, alhora, a un ressorgiment vigorós dels neguits espirituals, amb dimensions emocionals rellevants. D’una banda, a escala individual, destaca una atenció a aspectes típics de la mística, com la vinculació emocional a un tot a través de vivències individuals profundes. D’altra banda, la cerca d’una calidesa comunitària, sigui en l’acció benèfica o en el caliu estàtic de les celebracions. Aquestes emocions en principi positives tenen el contrapès negatiu dels fonamentalismes violents, que cerquen en la religió seguretats absolutes que es volen imposar a tothom. Pacificar aquestes emocions i contribuir a teixir comunitats espirituals i religioses no tan sols emocionals sinó també amb una dimensió reflexiva i intel·lectual profunda, a l’altura dels problemes i les possibilitats del món contemporani, marcat per la tecnologia i la globalització, són una gran tasca pendent.

    A càrrec de:
    - Carmine Di Sante, teòleg i psicòleg.
    - Berta Meneses, religiosa filipense i mestra zen.
    - Ramon M. Nogués, catedràtic emèrit d’Antropologia Biològica de la UAB.

    Divendres 14 de desembre de 2018, de 18 a 20 h.

  • Educació i món laboral

    CICLE: INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL, ÈTICA I PARTICIPACIÓ CIUTADANA

    L’educació superior ha d’estar ben fonamentada, per la qual cosa respondrem les qüestions següents: el nivell d’especialització ha de continuar sent el que és? Com podem acostar les vocacions tecnològiques a les persones i introduir-ho a les aules? Com s’enfoquen les polítiques educatives cap al món laboral que ve? En un futur immediat, comprendre la lògica d’un algoritme serà primordial per no ser analfabets tecnològics. Com ens assegurarem que les generacions següents venen preparades?

    A càrrec de:
    - Dra. Aura Hernández, investigadora del CVC i professora de la UAB.
    - Dra. Clara Grima, divulgadora i professora de la Universitat de Sevilla.
    - Eva Blanco, responsable de Comunicació a HP.
    - Daniel Marco, director d'Estratègia a SmartCatalonia de la Generalitat.
    - Dr. Carles Sierra, sotsdirector del IIIA-CSIC.

    Dijous 17 de gener de 2019.

  • Humanitats digitals

    CICLE: INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL, ÈTICA I PARTICIPACIÓ CIUTADANA

    El patrimoni a escala mundial està sent digitalitzat igual per empreses i governs. Les dades emmagatzemades, finalment, de qui seran propietat? Els ciutadans, com podrem recuperar la història que hi ha continguda? Com encaixen les figures d’humanitats dins del món tecnològic? També reflexionarem sobre el potencial que té aplicar la intel·ligència artificial a estudis tradicionalment d’humanitats o lletres.

    A càrrec de:
    - Dra. Alicia Fornés, investigadora del CVC.
    - Dr. Daniel Gatica, investigador de l'IDIAP (Suïssa).
    - Dr. Josep Maria Basart, professor de l'Escola d'Enginyeria de la UAB.
    - Dr. Ricard Faura, cap del Servei d’Inclusió i Capacitació Digital.

    Dijous 14 de febrer de 2019, a les 18 h.

  • I ara, què? Com els ciutadans formarem part activa del procés de canvi

    CICLE: INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL, ÈTICA I PARTICIPACIÓ CIUTADANA

    Després de tot el que hem vist durant aquests sis mesos, quin futur podem imaginar? Com a ciutadans, com participarem d’aquest futur pròxim?

    A càrrec de:
    - Dr. Fernando Vilariño, sotsdirector del CVC-UAB i president d’ENOLL.
    - Silvia Puente, professora de la UAB.
    - Alexandra Canet, responsable de Comunicació del CVC.

    Dimarts 12 de març de 2019.

Visualització del contingut web

centros/palau-macaya_BANNER-HOME_newsletter

Newsletter