Menú de navegació

Menú de navegació

Visualització del contingut web

centros/palau-macaya/programacion/tematica-de-pensamiento_CARROUSEL

Visualització del contingut web

centros/palau-macaya/programacion/tematica-de-pensamiento_LEMA

Parlem, reflexionem i debatem sobre els canvis en els sistemes de representació, organització i regulació política.

Visualització del contingut web

centros/palau-macaya/programacion/tematica-de-pensamiento_PROGRAMAS-DESTACADOS-AMBITOS_proximas

PROPERES ACTIVITATS

  • El poder i el control de la ignorància

    CICLE: DEMOCRÀCIES SOTA CONTROL

    "La ignorància, aliada amb el poder, és l’enemic més ferotge que pot tenir la justícia", escrivia l’escriptor i assagista James Baldwin. Unes paraules que porten a indagar també el concepte de privilegi i a l’afavoriment de la iniquitat. És per aquest motiu que tant el poder com els privilegis i la ignorància són elements clau del control social però que, en sentit contrari, també ho poden ser de la transformació social. Com s’ha gestionat i es gestiona l’accés al saber i el control de la ignorància? Són el revers l’un de l’altre? A qui recau aquesta responsabilitat? Quins efectes socials té? Quina vinculació trobem entre ignorància, desigualtats socials i baixa qualitat democràtica, i com s’ha vehiculat i s’hi ha pensat en termes històrics? Com es reverteix?

    A càrrec de:
    - Ángel Gabilondo, filòsof. Catedràtic de Metafísica de la Universitat Autònoma de Madrid, portaveu del Grup Parlamentari Socialista a l’Assemblea de Madrid i ministre d’Educació (2009-2011).
    - Marina Garcés, filòsofa i assagista. Professora agregada a la Universitat Oberta de Catalunya.

    Dijous 27 de setembre de 2018, a les 18.30 h.

  • Intel·ligència artificial, ètica i participació ciutadana. Reptes de futur

    CICLE: INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL, ÈTICA I PARTICIPACIÓ CIUTADANA

    Debat a sis en el qual experts de camps diferents exploraran els reptes de futur que planteja la regulació de la intel·ligència artificial i el que suposarà per als ciutadans. Es plantejaran els dubtes de com fer de la intel·ligència artificial una tecnologia més justa, més inclusiva i més oberta, amb un enfocament especial a la necessitat que la ciutadania sigui partícip de l’evolució d’aquesta tecnologia. S’analitzarà com impacta en aquests moments, i com impactarà en el futur, aquesta “revolució de l’algoritme”, i què podrem fer, com a ciutadans, per preparar-nos davant d’aquesta revolució tecnològica. També s’identificaran grans reptes en els cinc camps que explorarà el cicle: la mobilitat autònoma i sostenible, l’ús de les dades en màrqueting i xarxes socials, la salut connectada, l’educació i l’evolució del món laboral i les humanitats digitals. Es pretén fer una reflexió global sobre l’estat actual de la intel·ligència artificial i mirar de discernir com evolucionarà d’aquí a cinquanta anys.

    A càrrec de:
    - Josep Lladós, director del Centre de Visió per Computador de la UAB.
    - Núria Espuny, directora general de Transparència i Dades Obertes.
    - Ramón López de Mántaras, director de l’IIIA-CSIC.
    - Gemma Galdón Clavell, directora d’Eticas Research & Consulting.
    - Lluís Alsedà, director del Centre de Recerca Matemàtica de la UAB.
    - Pilar Dellunde, professora de la UAB i investigadora de l’IIIA-CSIC.

    Dimecres 3 d'octubre de 2018, a les 18 h.

  • Intel·ligència artificial, robotització i quarta revolució digital

    CICLE: DEMOCRÀCIES SOTA CONTROL

    Des de diferents camps del saber i disciplines acadèmiques, es descriuen els temps actuals com un “mentrestant”, un període de transició a l’espera que l’anomenada quarta revolució industrial transformi els patrons socials i es confirmi un canvi d’era protagonitzada pels robots, la virtualitat, la intel·ligència artificial i la biotecnologia. En aquesta tessitura pensar el futur pot enlluernar-nos, però pot ser també un espai que deixi enrere projeccions idealistes per a la construcció d’un món millor. El futur pot fer també por i es projecta en clau de supervivència. Com sobreviurem a l’impacte del big data i la intel·ligència artificial? Quins elements ètics hem de tenir en compte en aquest context? Preocupacions legítimes que alimenten no poques distopies que preveuen un món inevitablement més desigual que l’actual, amb escassetat de recursos naturals i amb humans desproveïts d’intimitat, alienats per una tecnologia invasiva i vigilats permanentment. Un pessimisme vital que contrasta amb la potència de la revolució cientificotècnica que, si bé assegura canvis profunds sobre la manera d’organitzar-nos com a societat, també depara millores inqüestionables.

    A càrrec de:
    - Ramon López de Mántaras, informàtic i físic. Professor d’Investigació del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), director de l’Institut d’Investigació en Intel·ligència Artificial i professor visitant distingit de la Universitat Tecnològica de Sydney i de la Universitat de Western Sydney.
    - Lorena Jaume-Palasí, directora executiva a AlgorithmWatch (Berlín). Membre del Grup de Savis sobre Intel·ligència Artificial i Big Data del Govern d’Espanya.

    Dijous 4 d'octubre de 2018, a les 18.30 h.

  • Jornada inicial: “La conservació de la natura en benefici de la salut”

    CICLE: CICLE DE DEBATS: SALUT I NATURA

    L’objectiu de la jornada inicial és presentar el cicle i encetar-lo amb un seguit de conferències i debats oberts al públic. La primera part se centrarà en diverses ponències d’experts internacionals i de Catalunya, referents en els diferents aspectes on la natura té un efecte beneficiós per a la salut: físics, psicològics, socials i, fins i tot, espirituals.
    Seguint la definició de salut de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) –entesa com a estat complet de benestar–, amb el cicle es pretén posar en valor l’impacte positiu de la natura no tan sols com a resposta a afeccions o malalties, sinó també com un element previ per al benestar humà.
    A la segona part de la jornada, es presentaran els tres blocs temàtics vertebradors del cicle amb diferents ponències de referència per a cadascun d’ells. Aquests tres blocs temàtics seran la introducció de les tres jornades de treball del cicle, que tindran lloc durant les setmanes següents, amb els títols:
    - Com generem territoris sans i sostenibles?
    - Com construïm ciutats saludables?
    - Com garantim l’accés equitatiu a la natura?

    Traducció simultània de l’anglès al català.

    A càrrec de:
    - Qing Li, expert internacional en teràpia i medicina forestal.
    - Mark Nieuwenhuijsen, director de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut d’ISGlobal.
    - José Antonio Corraliza, catedràtic de Psicologia Ambiental de la Universitat Autònoma de Madrid.
    - Josep Maria Mallarach, director del post¬grau Significats i Valors Espirituals de la Natura.
    - Jordi Pigem, doctor en Filosofia i Pensament Ecològic.
    - Albert Bach, investigador de l'ICTA (Boscos Saludables per a una Societat Saludable, ICTA-CREAF).
    - Cristina Vert, investigadora del projecte Blue Health a ISGlobal.
    - Jaume Hidalgo, coordinador de Sèlvans, xarxa de boscos amb funcionalitat terapèutica.
    - Carles Castell, tècnic d’Espais Naturals de la Diputació de Barcelona.
    - Frederic Ximeno, comissionat d’Ecologia de l’Ajuntament de Barcelona.
    - Pénélope Komitès, tinent d’alcalde de París a càrrec d’espais verds, natura a la ciutat, biodiversitat i agricultura urbana.
    - Carolyn Daher, coordinadora de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut a ISGlobal.
    - Helen Cole, BCN Lab for Urban Environmental Justice (BCNUEJ).
    - Heike Freire, referent en pedagogia verda.
    - Albert Jiménez, Pla Interdepartamental i Intersectorial de Salut Pública (PINSAP) Interdepartamental.
    - Richard Louv, cofundador i president emèrit de Children & Nature Network.
    - Marc Vilahur, president de la XCT.

    Dilluns 8 d'octubre de 2018, a les 9 h.

  • Control i optimització de les dades de la ciutadania

    CICLE: DEMOCRÀCIES SOTA CONTROL

    Facilitar el teu historial mèdic, el teu estat de comptes, la nòmina i les factures, com també tota mena d’informació personal, des de l’edat fins a l’estat civil, l’orientació sexual, fills, hobbies i ideologia política, tant pot ser inevitable com esdevenir un esport de risc. Pràcticament sense límits d’espai en l’emmagatzematge de dades, la seva acumulació i encreuament possibilita obtenir una gran quantitat d’informació sobre cada ciutadà que l’Administració pública ha de gestionar amb cura per oferir millors serveis i una millor administració dels elements col·lectius. Això transforma el paradigma actual, en què la relació entre administració i administrat es basa en criteris de gestió i no tant en el potencial control individual de cadascú de nosaltres que, de manera agregada, pot ajudar a fer que obtinguem de l’Administració més bons serveis. Cal democratitzar les tecnologies també des de les institucions públiques, i especialment des de l’àmbit urbà, on hi ha més proximitat. El ciutadà ha de poder saber qui desa, gestiona i controla la informació que ell mateix proporciona. Com podem garantir la confidencialitat i evitar el comerç de dades, però que aquestes ajudin a administrar-nos millor? En definitiva, a quins perills i a quines oportunitats ens afrontem quan parlem de sobirania tecnològica i governança pública?

    Traducció simultània de l’anglès al català.

    A càrrec de:
    - Francesca Bria, comissionada de Tecnologia i Innovació Digital de l’Ajuntament de Barcelona, és experta sènior i assessora en polítiques d’estratègia digital, tecnologia i informació.
    - Rainer Kattel, catedràtic d’Innovació i Governança Pública i vicedirector de l’Institute for Innovation and Public Purpose de la UCL (University College de Londres). Professor d’investigació a la Ragnar Nurkse School of Innovation and Governance, de la Universitat Tecnològica de Tallinn.

    Dimecres 10 d'octubre de 2018, a les 18.30 h.

  • Vigilància del capitalisme digital

    CICLE: DEMOCRÀCIES SOTA CONTROL

    Els algoritmes ja fa temps que condicionen part de la nostra percepció del món a través de les xarxes socials o dels anuncis personalitzats que deriven de les cerques que fem a internet, per exemple. L’extrema personalització dels serveis derivada d’una acurada tasca en l’encreuament de dades per obtenir un perfil de persona i uns patrons de comportament en els quals poder incidir forma part de la nostra quotidianitat. Això, unit a la idea que pràcticament tot és susceptible de ser automatitzat i optimitzat, ens porta a endinsar-nos en el que els experts en diuen “capitalisme digital”, i n’alerten dels riscos, molts vinculats als conceptes de control i vigilància. Cotxes autocontrolats, Bitcoin, comerç d’alta freqüència, internet de les coses, xarxes socials, vigilància massiva..., són conceptes que anem interioritzant sense aturar-nos a pensar quina lògica productiva, quin model de negoci o quina incidència social i econòmica tenen de debò. En parlem?

    Traducció simultània de l’anglès al català.

    A càrrec de:
    - Evgeny Morozov, investigador expert en les implicacions socials i polítiques de la tecnologia. Professor visitant a la Universitat de Stanford i schwartz fellow a la New America Foundation.
    - Shoshana Zuboff, catedràtica emèrita d’Administració d’Empreses (Charles Edward Wilson Professor) a l’Escola de Negocis de Harvard. Experta en l’estudi de l’auge del món digital i el futur del capitalisme. Autora de The Age of Surveillance Capitalism (2018).

    Dijous 18 d'octubre de 2018, a les 18.30 h.

  • El control TIC de la participació democràtica i el comportament electoral del votant

    CICLO: DEMOCRACIAS BAJO CONTROL

    Los canales democráticos de apertura a la participación de la ciudadanía suelen estar vinculados a la lógica de la representación política. Pero la tecnopolítica ha abierto todo un espectro desde donde colaborar, participar e incidir políticamente modificando los habituales canales de relación entre las instituciones político-representativas y la sociedad. Por otro lado, en la última década hemos visto pasar de la desafección política generalizada –con pocas movilizaciones sociales y baja participación– a la consecución de porcentajes de participación bastante elevados y manifestaciones de cierta relevancia. Como siempre ha existido, pero ha aflorado ahora la propaganda para incidir en la opinión pública de determinadas democracias a favor de intereses de países terceros, realizada ahora a través de las nuevas herramientas de persuasión que la tecnología permite. Por otro lado, la televisión sigue siendo y se convierte en un canal de agitación y propaganda política mayúsculo, incluso para los jóvenes, cuando se creía que era la red y el universo Twitter donde ya se libraba la batalla por el voto. ¿Dónde se ganan las elecciones? ¿De qué modo se segmenta y puede llegarse a controlar al elector? ¿De qué forma pueden existir injerencias electorales poco evidentes para el ciudadano a partir del uso de las nuevas tecnologías? ¿Desde dónde se promueve mejor la participación política? ¿Cómo se modula cuando interesa y cuando no interesa? ¿Por parte de quién? ¿Dónde deben concentrar esfuerzos los candidatos y partidos políticos?

    A cargo de:
    - Antoni Gutiérrez-Rubí, asesor de comunicación y consultor político. Fundador y director de Ideograma e impulsor de Apps4citizens.
    - Rafael Rubio, profesor titular del Departamento de Derecho Constitucional y director del Grupo de Investigación sobre Participación y Nuevas Tecnologías (i+dem) en la Universidad Complutense de Madrid. Subdirector de Estudios e Investigación del Centro de Estudios Políticos y Constitucionales.

    Jueves 8 de noviembre de 2018, a las 18.30 h.

  • Qui homologa el coneixement en la societat de la (des)informació?

    CICLO: DEMOCRACIAS BAJO CONTROL

    Muchos jóvenes tienen en Youtube una de sus principales fuentes de acceso al conocimiento. Jóvenes y no tan jóvenes se han familiarizado con los vídeos tutoriales, las ted talks y las comunidades de aprendizaje en línea. Los cursos y estudios en línea a través de MOOC (massive open online course) se han ampliado y extendido en número de usuarios. Y casi la totalidad de usuarios de internet ha consultado Google y la Wikipedia cuando ha necesitado saber algo concreto sobre una enfermedad, personaje o dato de interés (no en vano los médicos han hecho de la necesidad virtud y son el colectivo profesional que más y mejor actualiza y revisa el contenido de la Wikipedia). Todo ello, al seguir la homologación del saber formalmente ligada a la academia, que investiga y emite un conocimiento con la homologación formal de las instituciones públicas o la comunidad científica, que opera a menudo en paralelo al mundo de conocimiento que la red ha difundido. ¿Academia, organizaciones benéficas y mundos menos formalizados van de la mano remando en una misma dirección? ¿Es la academia –que hasta ahora había ejercido esta función homologadora– una institución ágil y fiable para seguir homologando y difundiendo conocimiento o es la red y en un contexto de colaboración donde el conocimiento se comparte y se amplifica? ¿O son las nuevas corporaciones tecnológicas las que más inciden en la revolución educativa que se aproxima? Nos gustaría que se estableciera un diálogo entre estos mundos, más y menos regulados pero que hoy están homologando conocimiento aparentemente de forma no fraudulenta, en plena sociedad de la información y en un momento en el que los referentes a veces se vuelven difusos, con todos los riesgos que ello comporta.

    Traducción simultánea del inglés al catalán.

    A cargo de:
    - Bjørn Stensaker, catedrático de Educación Superior en la Universidad de Oslo. Investigador sénior y profesor de investigación en el NIFU (The Nordic Institute for Innovation, Research and Education).
    - Andrea Saltelli, profesor adjunto en el Centro de Estudios de Ciencias y Humanidades de la Universidad de Bergen (Noruega) e investigador visitante en el Open Evidence Research de la Universitat Oberta de Catalunya.

    Jueves 15 de noviembre de 2018, a las 18.30 h.

  • Qui controla la informació i els mitjans de comunicació?

    CICLO: DEMOCRACIAS BAJO CONTROL

    Las nuevas tecnologías y plataformas digitales son aquellas que, en gran medida, nos han permitido obtener información más abundante, específica y más alternativa, sobre prácticamente cualquier cosa. Una cuestión no menor si la unimos al gran desconocimiento y opacidad que existe a la hora de saber cómo se estructuran y ramifican las corporaciones mediáticas que concentran buena parte de los medios de comunicación. Saber de dónde viene la información puede resultar tan o más importante que la información en sí. Saberlo reduce la vulnerabilidad del ciudadano ante la sobreabundancia de inputs informativos que recibimos cuya veracidad o credibilidad cuestionamos, precisamente por desconocer sus fuentes. Hay que conocer qué personas, grupos empresariales, instituciones y fondos de inversión inciden de forma profesional, ideológica y financiera en cada medio, para así dilucidar mejor sus prioridades e intereses que suelen guiar le emisión y profusión de informaciones. ¿Quién controla la información y los medios de comunicación hoy? ¿Quién gestiona y cómo los imaginarios y el uso del lenguaje que circula a través de los medios de comunicación?

    Traducción simultánea del inglés al catalán.

    A cargo de:
    - Milagros Pérez Oliva, periodista del diario El País. Profesora de Periodismo y Comunicación Científica en varios posgrados (UPF, UAM).
    - Josef Trappel, jefe del Departamento de Investigación de la Comunicación. Profesor (catedrático) de Política y Economía de los Medios. Universidad de Salzburgo. Miembro del grupo de expertos de medios Pluralismo y Transparencia de la Propiedad de los Medios del Consejo de Europa.

    Miércoles 21 de noviembre de 2018, a las 18.30 h.

  • Ciberguerra i ciberseguretat sota el big data

    CICLO: DEMOCRACIAS BAJO CONTROL

    La estrategia de ciberseguridad de la Unión Europea de 2013 definía cinco prioridades estratégicas: lograr la ciberresiliencia, reducir la ciberdelincuencia, desarrollar capacidades de ciberdefensa, desarrollar recursos industriales y tecnológicos de ciberseguridad y establecer una política internacional coherente de ciberespacio en la Unión Europea promoviendo los valores esenciales de la Unión. Tres años más tarde, en 2016, se definían los mecanismos de cooperación y requisitos comunes de seguridad para los operadores de servicios esenciales y los proveedores de servicios digitales, estableciéndose la obligación de elaborar una estrategia nacional de seguridad de las redes y los sistemas de información. ¿Por qué? El inevitable uso de internet caracteriza nuestra cotidianidad, que se enmarca en un contexto propio de un mundo en el que la seguridad constituye la base sobre la que se posibilita el desarrollo, también en un ciberespacio que no fue diseñado para ello. De este modo, hay que hacer hincapié en el concepto de ciberdefensa para preguntarnos sobre el uso de la fuerza en el ciberespacio y por cuestiones como la legítima defensa, el problema de las armas cibernéticas o los conceptos de disuasión y distensión que constituyen el núcleo central del debate existente en el plano institucional y doctrinal sobre el conflicto en el ciberespacio. Pero sabemos también que la hipervigilancia tiene límites que hay que observar e identificar. Los peligros estratégicos vinculados a las nuevas tecnologías convierten el espacio virtual en un campo cada vez más esencial donde se libran las guerras de hoy, más silentes y asépticas pero igualmente devastadoras y que no se ciñen a periodos concretos ni a campos de batalla delimitados. ¿Cómo se regula la guerra en el ciberespacio? ¿Existen normas de cómo hacer esta guerra? ¿Qué es ciberguerra y qué no? ¿Cómo se hace y qué límites tiene la ciberguerra desde una democracia?

    A cargo de:
    - Margarita Robles Carrillo, profesora titular de Derecho Internacional Público y Relaciones Internacionales. Grupo de investigación Network Engineering & Security Group (NESG) de la Universidad de Granada.
    - Ángel Gómez de Agreda, coronel del Ejército del Aire. Analista geopolítico del Ministerio de Defensa, jefe de Cooperación del Comando Conjunto de Ciberdefensa (MCCD) (de febrero de 2014 a julio de 2016) y representante español en el Centro de Excelencia de Cooperación en Ciberseguridad de la OTAN entre 2014 y 2016.

    Jueves 29 de noviembre de 2018, a las 18.30 h.

Visualització del contingut web

centros/palau-macaya_BANNER-HOME_newsletter

Newsletter