Visualització del contingut web

centros/palau-macaya/programacion/tematica-de-pensamiento/democracias-bajo-control_CARROUSEL

Democràcies sota control

Control de la informació i el coneixement.

Visualització del contingut web

centros/palau-macaya/programacion/tematica-de-pensamiento/democracias-bajo-control_LEMA

Ens trobem davant d’unes democràcies sota control per part de nous oligopolis i grans empreses tecnològiques? Quin és el paper de les elits i els lobbies en aquest context? On queda el paper de l’estat i la societat civil?

Visualització del contingut web

centros/palau-macaya/programacion/tematica-de-pensamiento/democracias-bajo-control_LINEA-ACTUACION

  • El poder i el control de la ignorància

    CONFERÈNCIA

    Palau Macaya. Dijous 27 de setembre de 2018, a les 18.30 h.

    "La ignorància, aliada amb el poder, és l’enemic més ferotge que pot tenir la justícia", escrivia l’escriptor i assagista James Baldwin. Unes paraules que porten a indagar també el concepte de privilegi i a l’afavoriment de la iniquitat. És per aquest motiu que tant el poder com els privilegis i la ignorància són elements clau del control social però que, en sentit contrari, també ho poden ser de la transformació social. Com s’ha gestionat i es gestiona l’accés al saber i el control de la ignorància? Són el revers l’un de l’altre? A qui recau aquesta responsabilitat? Quins efectes socials té? Quina vinculació trobem entre ignorància, desigualtats socials i baixa qualitat democràtica, i com s’ha vehiculat i s’hi ha pensat en termes històrics? Com es reverteix?

    A càrrec de:

    • Ángel Gabilondo, filòsof. Catedràtic de Metafísica de la Universitat Autònoma de Madrid, portaveu del Grup Parlamentari Socialista a l’Assemblea de Madrid i ministre d’Educació (2009-2011).

    • Marina Garcés, filòsofa i assagista. Professora agregada a la Universitat Oberta de Catalunya.


    RESERVA LA TEVA ENTRADA

  • Intel·ligència artificial, robotització i quarta revolució digital

    CONFERÈNCIA

    Palau Macaya. Dijous 4 d'octubre de 2018, a les 18.30 h.

    Des de diferents camps del saber i disciplines acadèmiques, es descriuen els temps actuals com un “mentrestant”, un període de transició a l’espera que l’anomenada quarta revolució industrial transformi els patrons socials i es confirmi un canvi d’era protagonitzada pels robots, la virtualitat, la intel·ligència artificial i la biotecnologia. En aquesta tessitura pensar el futur pot enlluernar-nos, però pot ser també un espai que deixi enrere projeccions idealistes per a la construcció d’un món millor. El futur pot fer també por i es projecta en clau de supervivència. Com sobreviurem a l’impacte del big data i la intel·ligència artificial? Quins elements ètics hem de tenir en compte en aquest context? Preocupacions legítimes que alimenten no poques distopies que preveuen un món inevitablement més desigual que l’actual, amb escassetat de recursos naturals i amb humans desproveïts d’intimitat, alienats per una tecnologia invasiva i vigilats permanentment. Un pessimisme vital que contrasta amb la potència de la revolució cientificotècnica que, si bé assegura canvis profunds sobre la manera d’organitzar-nos com a societat, també depara millores inqüestionables.

    A càrrec de:

    • Ramon López de Mántaras, informàtic i físic. Professor d’Investigació del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), director de l’Institut d’Investigació en Intel·ligència Artificial i professor visitant distingit de la Universitat Tecnològica de Sydney i de la Universitat de Western Sydney.

    • Lorena Jaume-Palasí, directora executiva a AlgorithmWatch (Berlín). Membre del Grup de Savis sobre Intel·ligència Artificial i Big Data del Govern d’Espanya.

  • Control i optimització de les dades de la ciutadania

    CONFERÈNCIA

    Palau Macaya. Dimecres 10 d'octubre de 2018, a les 18.30 h.

    Facilitar el teu historial mèdic, el teu estat de comptes, la nòmina i les factures, com també tota mena d’informació personal, des de l’edat fins a l’estat civil, l’orientació sexual, fills, hobbies i ideologia política, tant pot ser inevitable com esdevenir un esport de risc. Pràcticament sense límits d’espai en l’emmagatzematge de dades, la seva acumulació i encreuament possibilita obtenir una gran quantitat d’informació sobre cada ciutadà que l’Administració pública ha de gestionar amb cura per oferir millors serveis i una millor administració dels elements col·lectius. Això transforma el paradigma actual, en què la relació entre administració i administrat es basa en criteris de gestió i no tant en el potencial control individual de cadascú de nosaltres que, de manera agregada, pot ajudar a fer que obtinguem de l’Administració més bons serveis. Cal democratitzar les tecnologies també des de les institucions públiques, i especialment des de l’àmbit urbà, on hi ha més proximitat. El ciutadà ha de poder saber qui desa, gestiona i controla la informació que ell mateix proporciona. Com podem garantir la confidencialitat i evitar el comerç de dades, però que aquestes ajudin a administrar-nos millor? En definitiva, a quins perills i a quines oportunitats ens afrontem quan parlem de sobirania tecnològica i governança pública?

    Traducció simultània de l’anglès al català.

    A càrrec de:

    • Francesca Bria, comissionada de Tecnologia i Innovació Digital de l’Ajuntament de Barcelona, és experta sènior i assessora en polítiques d’estratègia digital, tecnologia i informació.

    • Rainer Kattel, catedràtic d’Innovació i Governança Pública i vicedirector de l’Institute for Innovation and Public Purpose de la UCL (University College de Londres). Professor d’investigació a la Ragnar Nurkse School of Innovation and Governance, de la Universitat Tecnològica de Tallinn.

  • Vigilància del capitalisme digital

    CONFERÈNCIA

    Palau Macaya. Dijous 18 d'octubre de 2018, a les 18.30 h.

    Els algoritmes ja fa temps que condicionen part de la nostra percepció del món a través de les xarxes socials o dels anuncis personalitzats que deriven de les cerques que fem a internet, per exemple. L’extrema personalització dels serveis derivada d’una acurada tasca en l’encreuament de dades per obtenir un perfil de persona i uns patrons de comportament en els quals poder incidir forma part de la nostra quotidianitat. Això, unit a la idea que pràcticament tot és susceptible de ser automatitzat i optimitzat, ens porta a endinsar-nos en el que els experts en diuen “capitalisme digital”, i n’alerten dels riscos, molts vinculats als conceptes de control i vigilància. Cotxes autocontrolats, Bitcoin, comerç d’alta freqüència, internet de les coses, xarxes socials, vigilància massiva..., són conceptes que anem interioritzant sense aturar-nos a pensar quina lògica productiva, quin model de negoci o quina incidència social i econòmica tenen de debò. En parlem?

    Traducció simultània de l’anglès al català.

    A càrrec de:

    • Evgeny Morozov, investigador expert en les implicacions socials i polítiques de la tecnologia. Professor visitant a la Universitat de Stanford i schwartz fellow a la New America Foundation.

    • Shoshana Zuboff, catedràtica emèrita d’Administració d’Empreses (Charles Edward Wilson Professor) a l’Escola de Negocis de Harvard. Experta en l’estudi de l’auge del món digital i el futur del capitalisme. Autora de The Age of Surveillance Capitalism (2018).

  • El control TIC de la participació democràtica i el comportament electoral del votant

    CONFERÈNCIA

    Palau Macaya. Dijous 8 de novembre de 2018, a les 18.30 h.

    Els canals democràtics d’obertura a la participació de la ciutadania solen estar vinculats a la lògica de la representació política. La tecnopolítica, però, ha obert tot un espectre des d’on col·laborar, participar i incidir políticament modificant els habituals canals de relació entre les institucions politicorepresentatives i la societat. D’altra banda, durant la darrera dècada hem vist passar de la desafecció política generalitzada –amb poques mobilitzacions socials i una baixa participació– a l’assoliment de percentatges de participació força elevats i manifestacions de certa rellevància. Com sempre n’hi ha hagut, però ha aflorat ara la propaganda per incidir en l’opinió pública de determinades democràcies en favor d’interessos de països tercers, feta ara a través de les noves eines de persuasió que la tecnologia permet. D’altra banda, la televisió continua sent i esdevé un canal d’agitació i propaganda política majúscul, fins i tot per als joves, quan es pensava que era la xarxa i l’univers Twitter on ja es lliurava la batalla pel vot. A on es guanyen les eleccions? De quina manera se segmenta i es pot arribar a controlar l’elector? De quina manera hi pot haver ingerències electorals poc evidents per al ciutadà a partir de l’ús de les noves tecnologies? Des d’on es promou millor la participació política? Com es modula quan interessa i quan no interessa? Per part de qui? A on han de concentrar esforços els candidats i els partits polítics?

    A càrrec de:

    • Antoni Gutiérrez-Rubí, assessor de comunicació i consultor polític. Fundador i director d’Ideograma i impulsor d’Apps4citizens.

    • Rafael Rubio, professor titular del Departament de Dret Constitucional i director del Grup de Recerca sobre Participació i Noves Tecnologies (i+dem) a la Universitat Complutense de Madrid. Sotsdirector d’Estudis i Investigació del Centre d’Estudis Polítics i Constitucionals.

  • Qui homologa el coneixement en la societat de la (des)informació?

    CONFERÈNCIA

    Palau Macaya. Dijous 15 de novembre de 2018, a les 18.30 h.

    Molts joves tenen a Youtube una de les seves principals fonts d’accés al coneixement. Joves i no tan joves s’han familiaritzat amb els vídeos tutorials, les ted talks i les comunitats d’aprenentatge en línia. Els cursos i estudis en línia a través de MOOC (massive open online course) s’han ampliat i estès en nombre d’usuaris. I quasi la totalitat d’usuaris d’internet ha consultat Google i la Wikipedia quan li ha calgut saber alguna cosa concreta sobre una malaltia, personatge o dada d’interès (no en va els metges han fet de la necessitat virtut i són el col·lectiu professional que més i millor actualitza i revisa el contingut de la Wikipedia). I tot, quan l’homologació del saber segueix formalment lligada a l’acadèmia, que investiga i emet un coneixement amb l’homologació formal de les institucions públiques o la comunitat científica, que opera sovint en paral·lel al món de coneixement que la xarxa ha difós. Acadèmia, organitzacions benèfiques i mons menys formalitzats van de la mà remant en la mateixa direcció? És l’acadèmia –que fins ara havia exercit aquesta funció homologadora– una institució àgil i fiable per continuar homologant i difonent coneixement o és a la xarxa i en un context de col·laboració on el coneixement es comparteix i s’amplifica? O són les noves corporacions tecnològiques les que més incideixen en la revolució educativa que s’aproxima? Voldríem que s’establís un diàleg entre aquests mons, més i menys regulats però que avui estan homologant coneixement aparentment de manera no fraudulenta, en plena societat de la informació i en un moment en què els referents de vegades es tornen difusos, amb tots els riscos que això comporta.

    Traducció simultània de l’anglès al català.

    A càrrec de:

    • Bjørn Stensaker, catedràtic d’Educació Superior a la Universitat d’Oslo. Investigador sènior i professor de recerca al NIFU (The Nordic Institute for Innovation, Research and Education).

    • Andrea Saltelli, professor adjunt al Centre d'Estudis de Ciències i Humanitats de la Universitat de Bergen (Noruega) i visitant Fellow al Open Evidence Research de la Universitat Oberta de Catalunya.

  • Qui controla la informació i els mitjans de comunicació?

    CONFERÈNCIA

    Palau Macaya. Dimecres 21 de novembre de 2018, a les 18.30 h.

    Les noves tecnologies i plataformes digitals són les que, en gran mesura, ens han permès obtenir informació més abundant, específica i més alternativa, sobre pràcticament qualsevol cosa. Una qüestió no menor si la unim al gran desconeixement i opacitat que hi ha a l’hora de saber com s’estructuren i es ramifiquen les corporacions mediàtiques que concentren bona part dels mitjans de comunicació. Saber d’on ve la informació pot resultar tant o més important que la informació en si. Saber-ho redueix la vulnerabilitat del ciutadà davant de la sobreabundància d’inputs informatius que rebem dels quals qüestionem la veracitat o la credibilitat, precisament per desconèixer-ne les fonts. Cal conèixer quines persones, grups empresarials, institucions i fons d’inversió incideixen de manera professional, ideològica i financera en cada mitjà, per així dilucidar-ne millor les prioritats i els interessos que solen guiar l’emissió i profusió d’informacions. Qui controla la informació i els mitjans de comunicació avui? Qui gestiona i com els imaginaris i l’ús del llenguatge que circula a través dels mitjans de comunicació?

    Traducció simultània de l’anglès al català.

    A càrrec de:

    • Milagros Pérez Oliva, periodista del diari El País. Professora de Periodisme i Comunicació Científica a diversos postgraus (UPF, UAM).

    • Josef Trappel, cap del Departament d’Investigació de la Comunicació. Professor (catedràtic) de Política i Economia dels Mitjans. Universitat de Salzburg. Membre del grup d’experts de mitjans Pluralisme i Transparència de la Propietat dels Mitjans del Consell d’Europa.

  • Ciberguerra i ciberseguretat sota el big data

    CONFERÈNCIA

    Palau Macaya. Dijous 29 de novembre de 2018, a les 18.30 h.

    L’estratègia de ciberseguretat de la Unió Europea del 2013 definia cinc prioritats estratègiques: aconseguir la ciberresiliència, reduir la ciberdelinqüència, desenvolupar capacitats de ciberdefensa, desenvolupar recursos industrials i tecnològics de ciberseguretat i establir una política internacional coherent de ciberespai a la Unió Europea tot promovent els valors essencials de la Unió. Tres anys més tard, el 2016, es definien els mecanismes de cooperació i els requisits comuns de seguretat per als operadors de serveis essencials i els proveïdors de serveis digitals, i es va establir l’obligació d’elaborar una estratègia nacional de seguretat de les xarxes i els sistemes d’informació. Per què? L’inevitable ús d’internet caracteritza la nostra quotidianitat, que s’emmarca en un context propi d’un món en què la seguretat constitueix la base sobre la qual es possibilita el desenvolupament, també en un ciberespai que no va ser dissenyat per a això. D’aquesta manera, cal posar èmfasi en el concepte de ciberdefensa per tal de preguntar-nos sobre l’ús de la força en el ciberespai i per qüestions com la legítima defensa, el problema de les armes cibernètiques o els conceptes de dissuasió i distensió que constitueixen el nucli central del debat existent en el pla institucional i doctrinal sobre el conflicte en el ciberespai. Però també sabem que la hipervigilància té límits que convé observar i identificar. Els perills estratègics vinculats a les noves tecnologies fan de l’espai virtual un camp cada vegada més essencial on es lliuren les guerres d’avui, més silents i asèptiques però igualment devastadores i que no se cenyeixen a períodes concrets ni a camps de batalla delimitats. Com es regula la guerra al ciberespai? Hi ha normes de com fer aquesta guerra? Què és ciberguerra i què no? Com es fa i quins límits té la ciberguerra des d’una democràcia?

    A càrrec de:

    • Margarita Robles Carrillo, professora titular de Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals. Grup de recerca Network Engineering & Security Group (NESG) de la Universitat de Granada.

    • Ángel Gómez de Agreda, coronel de l’Exèrcit de l’Aire. Analista geopolític del Ministeri de Defensa, cap de Cooperació del Comandament Conjunt de Ciberdefensa (MCCD) (del febrer del 2014 al juliol del 2016) i representant espanyol al Centre d’Excel•lència de Cooperació en Ciberseguretat de l’OTAN entre els anys 2014 i 2016.

Visualització del contingut web

centros/palau-macaya/programacion/tematica-de-pensamiento/democracias-bajo-control_TE-PUEDE-INTERESAR

Amb la col·laboració de: