Visualització del contingut web

centros/palau-macaya/programacion/tematica-de-pensamiento/democracias-bajo-control_CARROUSEL

Democràcies sota control

Control de la informació i el coneixement.

Visualització del contingut web

centros/palau-macaya/programacion/tematica-de-pensamiento/democracias-bajo-control_LEMA

Ens trobem davant d’unes democràcies sota control per part de nous oligopolis i grans empreses tecnològiques? Quin és el paper de les elits i els lobbies en aquest context? On queda el paper de l’estat i la societat civil?

Visualització del contingut web

centros/palau-macaya/programacion/tematica-de-pensamiento/democracias-bajo-control_LINEA-ACTUACION

  • El control TIC de la participació democràtica i el comportament electoral del votant

    CONFERÈNCIA

    Palau Macaya. Dijous 8 de novembre de 2018, a les 18.30 h.

    Els canals democràtics d’obertura a la participació de la ciutadania solen estar vinculats a la lògica de la representació política. La tecnopolítica, però, ha obert tot un espectre des d’on col·laborar, participar i incidir políticament modificant els habituals canals de relació entre les institucions politicorepresentatives i la societat. D’altra banda, durant la darrera dècada hem vist passar de la desafecció política generalitzada –amb poques mobilitzacions socials i una baixa participació– a l’assoliment de percentatges de participació força elevats i manifestacions de certa rellevància. Com sempre n’hi ha hagut, però ha aflorat ara la propaganda per incidir en l’opinió pública de determinades democràcies en favor d’interessos de països tercers, feta ara a través de les noves eines de persuasió que la tecnologia permet. D’altra banda, la televisió continua sent i esdevé un canal d’agitació i propaganda política majúscul, fins i tot per als joves, quan es pensava que era la xarxa i l’univers Twitter on ja es lliurava la batalla pel vot. A on es guanyen les eleccions? De quina manera se segmenta i es pot arribar a controlar l’elector? De quina manera hi pot haver ingerències electorals poc evidents per al ciutadà a partir de l’ús de les noves tecnologies? Des d’on es promou millor la participació política? Com es modula quan interessa i quan no interessa? Per part de qui? A on han de concentrar esforços els candidats i els partits polítics?

    A càrrec de:

    • Antoni Gutiérrez-Rubí, assessor de comunicació i consultor polític. Fundador i director d’Ideograma i impulsor d’Apps4citizens.

    • Rafael Rubio, professor titular del Departament de Dret Constitucional i director del Grup de Recerca sobre Participació i Noves Tecnologies (i+dem) a la Universitat Complutense de Madrid. Sotsdirector d’Estudis i Investigació del Centre d’Estudis Polítics i Constitucionals.


    RESERVA LA TEVA ENTRADA

  • Qui homologa el coneixement en la societat de la (des)informació?

    CONFERÈNCIA

    Palau Macaya. Dijous 15 de novembre de 2018, a les 18.30 h.

    Molts joves tenen a Youtube una de les seves principals fonts d’accés al coneixement. Joves i no tan joves s’han familiaritzat amb els vídeos tutorials, les ted talks i les comunitats d’aprenentatge en línia. Els cursos i estudis en línia a través de MOOC (massive open online course) s’han ampliat i estès en nombre d’usuaris. I quasi la totalitat d’usuaris d’internet ha consultat Google i la Wikipedia quan li ha calgut saber alguna cosa concreta sobre una malaltia, personatge o dada d’interès (no en va els metges han fet de la necessitat virtut i són el col·lectiu professional que més i millor actualitza i revisa el contingut de la Wikipedia). I tot, quan l’homologació del saber segueix formalment lligada a l’acadèmia, que investiga i emet un coneixement amb l’homologació formal de les institucions públiques o la comunitat científica, que opera sovint en paral·lel al món de coneixement que la xarxa ha difós. Acadèmia, organitzacions benèfiques i mons menys formalitzats van de la mà remant en la mateixa direcció? És l’acadèmia –que fins ara havia exercit aquesta funció homologadora– una institució àgil i fiable per continuar homologant i difonent coneixement o és a la xarxa i en un context de col·laboració on el coneixement es comparteix i s’amplifica? O són les noves corporacions tecnològiques les que més incideixen en la revolució educativa que s’aproxima? Voldríem que s’establís un diàleg entre aquests mons, més i menys regulats però que avui estan homologant coneixement aparentment de manera no fraudulenta, en plena societat de la informació i en un moment en què els referents de vegades es tornen difusos, amb tots els riscos que això comporta.

    Traducció simultània de l’anglès al català.

    A càrrec de:

    • Bjørn Stensaker, catedràtic d’Educació Superior a la Universitat d’Oslo. Investigador sènior i professor de recerca al NIFU (The Nordic Institute for Innovation, Research and Education).

    • Andrea Saltelli, professor adjunt al Centre d'Estudis de Ciències i Humanitats de la Universitat de Bergen (Noruega) i visitant Fellow al Open Evidence Research de la Universitat Oberta de Catalunya.


    RESERVA LA TEVA ENTRADA

  • Qui controla la informació i els mitjans de comunicació?

    CONFERÈNCIA

    Palau Macaya. Dimecres 21 de novembre de 2018, a les 18.30 h.

    Les noves tecnologies i plataformes digitals són les que, en gran mesura, ens han permès obtenir informació més abundant, específica i més alternativa, sobre pràcticament qualsevol cosa. Una qüestió no menor si la unim al gran desconeixement i opacitat que hi ha a l’hora de saber com s’estructuren i es ramifiquen les corporacions mediàtiques que concentren bona part dels mitjans de comunicació. Saber d’on ve la informació pot resultar tant o més important que la informació en si. Saber-ho redueix la vulnerabilitat del ciutadà davant de la sobreabundància d’inputs informatius que rebem dels quals qüestionem la veracitat o la credibilitat, precisament per desconèixer-ne les fonts. Cal conèixer quines persones, grups empresarials, institucions i fons d’inversió incideixen de manera professional, ideològica i financera en cada mitjà, per així dilucidar-ne millor les prioritats i els interessos que solen guiar l’emissió i profusió d’informacions. Qui controla la informació i els mitjans de comunicació avui? Qui gestiona i com els imaginaris i l’ús del llenguatge que circula a través dels mitjans de comunicació?

    Traducció simultània de l’anglès al català.

    A càrrec de:

    • Milagros Pérez Oliva, periodista del diari El País. Professora de Periodisme i Comunicació Científica a diversos postgraus (UPF, UAM).

    • Josef Trappel, cap del Departament d’Investigació de la Comunicació. Professor (catedràtic) de Política i Economia dels Mitjans. Universitat de Salzburg. Membre del grup d’experts de mitjans Pluralisme i Transparència de la Propietat dels Mitjans del Consell d’Europa.


    RESERVA LA TEVA ENTRADA

  • Ciberguerra i ciberseguretat sota el big data

    CONFERÈNCIA

    Palau Macaya. Dijous 29 de novembre de 2018, a les 18.30 h.

    L’estratègia de ciberseguretat de la Unió Europea del 2013 definia cinc prioritats estratègiques: aconseguir la ciberresiliència, reduir la ciberdelinqüència, desenvolupar capacitats de ciberdefensa, desenvolupar recursos industrials i tecnològics de ciberseguretat i establir una política internacional coherent de ciberespai a la Unió Europea tot promovent els valors essencials de la Unió. Tres anys més tard, el 2016, es definien els mecanismes de cooperació i els requisits comuns de seguretat per als operadors de serveis essencials i els proveïdors de serveis digitals, i es va establir l’obligació d’elaborar una estratègia nacional de seguretat de les xarxes i els sistemes d’informació. Per què? L’inevitable ús d’internet caracteritza la nostra quotidianitat, que s’emmarca en un context propi d’un món en què la seguretat constitueix la base sobre la qual es possibilita el desenvolupament, també en un ciberespai que no va ser dissenyat per a això. D’aquesta manera, cal posar èmfasi en el concepte de ciberdefensa per tal de preguntar-nos sobre l’ús de la força en el ciberespai i per qüestions com la legítima defensa, el problema de les armes cibernètiques o els conceptes de dissuasió i distensió que constitueixen el nucli central del debat existent en el pla institucional i doctrinal sobre el conflicte en el ciberespai. Però també sabem que la hipervigilància té límits que convé observar i identificar. Els perills estratègics vinculats a les noves tecnologies fan de l’espai virtual un camp cada vegada més essencial on es lliuren les guerres d’avui, més silents i asèptiques però igualment devastadores i que no se cenyeixen a períodes concrets ni a camps de batalla delimitats. Com es regula la guerra al ciberespai? Hi ha normes de com fer aquesta guerra? Què és ciberguerra i què no? Com es fa i quins límits té la ciberguerra des d’una democràcia?

    A càrrec de:

    • Margarita Robles Carrillo, professora titular de Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals. Grup de recerca Network Engineering & Security Group (NESG) de la Universitat de Granada.

    • Ángel Gómez de Agreda, coronel de l’Exèrcit de l’Aire. Analista geopolític del Ministeri de Defensa, cap de Cooperació del Comandament Conjunt de Ciberdefensa (MCCD) (del febrer del 2014 al juliol del 2016) i representant espanyol al Centre d’Excel·lència de Cooperació en Ciberseguretat de l’OTAN entre els anys 2014 i 2016.


    RESERVA LA TEVA ENTRADA

Visualització del contingut web

centros/palau-macaya/programacion/tematica-de-pensamiento/democracias-bajo-control_TE-PUEDE-INTERESAR

Amb la col·laboració de: