Visualització del contingut web

centros/palau-macaya/programacion/tematica-de-pensamiento/democracias-perplejas_CARROUSEL

Democràcies perplexes

Formulant nous consensos.

Visualització del contingut web

centros/palau-macaya/programacion/tematica-de-pensamiento/democracias-perplejas_LEMA

Vivim en democràcies perplexes, però potser des del dubte serem capaços de bastir nous consensos per seguir vivint plegats i no deixar reptes impossibles a les generacions que ens succeeixen.

 

Crèdits imatge de cicle: Edwin Andrade.

Visualització del contingut web

centros/palau-macaya/programacion/tematica-de-pensamiento/democracias-perplejas_LINEA-ACTUACION

  • Proteccionisme i comerç mundial

    PROGRAMA DE LA SESSIÓ

    CONFERÈNCIA

    Dijous 24 d'octubre de 2019, a les 18.30 h.

    La desindustrialització, l'augment de les desigualtats i la precarietat laboral són realitats incontestables als Estats Units, Europa i la resta del món desenvolupat. I hi ha indicis que vinculen aquestes dinàmiques amb la globalització econòmica i la liberalització comercial com una de les seves causes (no l'única ni la principal). En aquest context, el canvi de paradigma del comerç internacional de l'última dècada, amb la Xina i els Estats Units reposicionant les seves estratègies, en un context globalitzat amb organitzacions oligopòliques, si no monopolístiques en l'àmbit de les noves tecnologies, estan obligant Europa a observar la nova situació i intervenir-hi amb veu pròpia. Què ha suposat la paralització d'acords comercials com el TTIP? Calen moltes mesures com les anunciades per Donald Trump perquè altres actors reaccionin i es desencadeni una batalla comercial de proporcions impredictibles? Quin paper pot jugar Europa en el tauler del comerç internacional?

    A càrrec de:

    • Cecilia Malmström, comissària de Comerç de la Unió Europea (2014 –2019).

    • Federico Steinberg, investigador principal d’Economia i Comerç Internacional del Real Instituto Elcano i professor del Departament d’Anàlisi Econòmica de la UAM.


    RESERVA LA TEVA ENTRADA

  • Les democràcies liberals inacabades

    PROGRAMA DE LA SESSIÓ

    CONFERÈNCIA

    Dimecres 30 d'octubre de 2019, a les 18.30 h.

    En els últims anys hem trobat a les llibreries diferents obituaris exposant la fi de la democràcia liberal: Levitsky i Ziblatt, Runciman, Rosanvallon, Mounk, etc. En el paradigma del segle XXI, molts han reprès la idea de democràcia com a mal menor que reconeix que, lluny de la perfecció, encarna el règim amb més possibilitats d'aconseguir el propòsit secular d'igualtat i el remei més efectiu contra els experiments polítics que han derivat en tragèdies per a la humanitat. L'únic sistema polític que ha competit eficaçment contra els totalitarismes descrits per Hannah Arendt, les dictadures als països en via de desenvolupament, els autoritarismes competitius o els règims híbrids, per citar-ne alguns. Fins ara la democràcia ha donat una resposta adequada i efectiva a molts d'aquests mals, al seu dia també venuts com a remeis. Però, fins quan podrà mantenir-se com la millor de les imperfeccions? Quines amenaces té i de quina índole? Cal esforçar-se per defensar el que s'ha aconseguit o ens hem d'atrevir a pensar quina cara tindrà el sistema que ens ha de regir en el futur immediat? Quines característiques i imperfeccions anticipem en el nou context global, de canvi ecològic i tecnologies de dades i informació? Com sobreviuran les democràcies liberals?

    A càrrec de:

    • Miguel Poiares Maduro, director de l’School of Transnational Governance a l’European University Institute de Florència.

    • Daniel Innerarity, catedràtic de Filosofia Política a la Universidad del País Vasco/EHU. Investigador a la Fundación Ikerbasque de Ciencias.


    RESERVA LA TEVA ENTRADA

  • La fi de la confiança en les institucions

    PROGRAMA DE LA SESSIÓ

    CONFERÈNCIA

    Dijous 7 de novembre de 2019, a les 18.30 h.

    Des de fa nou anys a Espanya es registren nivells baixos de confiança social en les institucions i de satisfacció amb el funcionament de la democràcia. Indicadors que mereixen reflexió i que coincideixen amb algunes de les tendències a escala mundial. Vivim una crisi global de confiança institucional. Fins i tot com a societat, les actituds basades en l'autosatisfacció i el recel també abunden i contribueixen a una certa degradació del col·lectiu, del que és públic, social, polític i per descomptat, institucional. La degradació de l'àgora pública, la radicalització del debat mediàtic, la polarització política, la irrupció dels algoritmes en el consum d'informació i del màrqueting polític, i la corrupció, impacten en els partits i governs, la meritocràcia es difumina i l’ascensor social es paralitza. Apareix la glorificació de la turbopolítica quan els temps de les polítiques segueixen necessitant repòs, i tots aquests factors evidencien la crisi de la representació i la intermediació. Arribar a l'objectiu de manera directa comporta prescindir d'aquells ancoratges i usos de la gestió institucional i polítiques que asseguraven assolir-lo per vies més reposades, que requerien respecte al concepte de representativitat i confiança en l'altre. Necessitem analitzar la confiança, la representació i la polarització polítiques, i la impossibilitat actual d'establir consensos i els possibles escenaris de futur.

    A càrrec de:

    • Ignacio Sánchez-Cuenca, director de l’Institut Carlos III-Juan March de Ciències Socials i professor de Ciència Política a la Universidad Carlos III de Madrid.

    • Robert Fishman, professor CONEX-Marie Curie de Ciència Política i de Sociologia a la Universidad Carlos III de Madrid.


    RESERVA LA TEVA ENTRADA

  • Rob-ètica

    PROGRAMA DE LA SESSIÓ

    CONFERÈNCIA

    Dijous 14 de novembre de 2019, a les 18.30 h.

    La humanitat viurà cada vegada més interconnectada amb sistemes intel·ligents dissenyats i desenvolupats a partir dels fonaments de la intel·ligència artificial i de la robòtica. Està clar que aquest camp científic és i serà una peça clau de cara a construir un futur millor. Al mateix temps, pensadors destacats han advertit públicament el risc d'un futur distòpic quan la complexitat d'aquests sistemes progressi encara més. Aquests avisos contrasten amb l'estat actual de la tecnologia robòtica i de la intel·ligència artificial, sovint amb capacitats molt més modestes de les que potencialment s’albiren. Tanmateix, no deixa de ser una de les principals fonts de reflexió i preocupació des d’un punt de vista ètic i moral, per les incògnites que es generen com a hipòtesis sobre un ús intensiu de robots i de la intel·ligència artificial que afectin la manera d’organitzar-nos de manera sistèmica. S'espera que els sistemes robots i els sistemes autònoms tinguin una explotació generalitzada a la societat en el futur, inclosos els vehicles de conducció pròpia i els robots de servei en el treball i a casa. La pregunta difícil de respondre és la rapidesa de la transformació i quins elements esdevindran efectivament funcionals i quins generaran disfuncions que cal anticipar i vetllar, en termes de desigualtat d’accés i oportunitats. En aquest context convé posar sobre la taula alguns aspectes rellevants sobre l’ètica i la seguretat en el futur de la robòtica i la intel·ligència artificial.

    A càrrec de:

    • Carme Torras, professora d’Investigació del CSIC i cap de recerca del Grup de Percepció i Manipulació de l’Institut de Robòtica i Informàtica Industrial de Barcelona.

    • Eduard Fosch, investigador a l’eLaw- Center for Law and Digital Technologies - Leiden University (Holanda). Colíder del Grup de Treball sobre Ethical, Legal and Societal Aspects for Wearable Robots at the European COST Action.


    RESERVA LA TEVA ENTRADA

Visualització del contingut web

centros/palau-macaya/programacion/tematica-de-pensamiento/democracias-perplejas_TE-PUEDE-INTERESAR-GENERAL

Amb la col·laboració de: