Reflexionem sobre el medi ambient, el canvi climàtic i les seves conseqüències i la conservació dels escassos recursos naturals.

PROPERES ACTIVITATS

  • De la formació de la metròpoli a la nova ciutat

    CICLE: LA CONSTRUCCIÓ DE LES CIUTATS DEL FUTUR

    Vivim en un moment de grans canvis econòmics i socials que obliguen a replantejar l’urbanisme. Enfront de la ciutat del segle XIX, densa i insalubre, va sorgir la ciutat del segle XX, de baixa densitat, que separava residència, lloc de treball i oci: el transport privat n’era el rei. Ara vivim en la perspectiva d’un retorn a la ciutat tradicional, que ha d’incorporar les millores de les noves tecnologies de la informació i del coneixement. Com hem arribat fins aquí? Quines lliçons podem treure del passat? Com afectaran les ciutats les noves formes de treball i de transport associades a la globalització? Què ens diuen els exemples de Barcelona, Berlín, Los Angeles, Nova York o París?

    A càrrec de:
    - Jordi Julià Sort, Col·legi d’Enginyers de Camins de Catalunya.
    - Miquel Barceló, assessor global del Programa de Ciutats de les Nacions Unides.

    Dimarts 5 de juny de 2018, a les 18.30 h.

  • La ciutat i els reptes mediambientals

    CICLE: LA CONSTRUCCIÓ DE LES CIUTATS DEL FUTUR

    La planificació energètica és un element clau del nou urbanisme, amb el repte de la reducció del consum, la descarbonització i l’ús de recursos renovables. L’objectiu és avançar cap a la ciutat intel·ligent, amb el reaprofitament de residus i la incorporació dels principis de l’economia circular. Alguns dissenys de nous desenvolupaments urbans –com les superilles de Barcelona– plantegen la necessitat de treballar des de la perspectiva de l’urbanisme ecosistèmic, en la creació de nous espais i en la regeneració dels que existeixen. Per a això cal un retorn al model de la ciutat compacta i una mobilitat no contaminant, sana i activa.

    A càrrec de:
    - José Rebollo Pericot, enginyer de camins especialista en energia.
    - Salvador Rueda, autor de les superilles de Barcelona.
    - Ole Thorson, enginyer de camins especialista en transport públic.

    Dimarts 12 de juny de 2018, a les 18.30 h.

  • La ciutat i els canvis socials

    CICLE: LA CONSTRUCCIÓ DE LES CIUTATS DEL FUTUR

    Vivim en una societat cada vegada amb més desigualtats, pel que fa a la renda, a les condicions laborals i a les condicions de vida. L’espai urbà ho reflecteix amb gentrificació i desenvolupament de barris vulnerables. Què es pot fer per evitar la pèrdua de cohesió social de les ciutats? Quin paper hi pot tenir la política urbana? Què podem fer per flexibilitzar els plans urbanístics i que ens permetin abordar els problemes de medi ambient, de transport, d’infraestructures? Com cal reciclar la ciutat per adaptar-la als reptes de futur?

    A càrrec de:
    - Jesús Leal, sociòleg urbà de la Universitat Complutense.
    - José María Ezquiaga, professor d’urbanisme de la UPC de Madrid.

    Dimarts 19 de juny de 2018, a les 18.30 h.

  • El dret a la ciutat

    CICLE: LA CONSTRUCCIÓ DE LES CIUTATS DEL FUTUR

    Les àrees urbanes s’integren en xarxes més vastes fins al punt que la ciutat és cada vegada més difícil de definir. Les distincions entre espai urbà i espai rural desapareixen. Quins beneficis i quins reptes comporta la vida urbana? La transformació de Barcelona des del 1979 permet reflexionar sobre la ciutat ahir i avui, des de la perspectiva de quatre drets fonamentals: dret a la salut, a l’habitatge, al barri, a la ciutat i a l’àrea metropolitana. L’objectiu és aconseguir una ciutat més verda, amb unes estructures de mobilitat sostenible, que permeti als seus habitants viure amb dignitat.

    A càrrec de:
    - Janet Sanz, tinent d’alcalde d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona.
    - Oriol Nel·lo Colom, geògraf de la UAB.

    Dimarts 26 de juny de 2018, a les 18.30 h.

  • El futur de les ciutats

    CICLE: LA CONSTRUCCIÓ DE LES CIUTATS DEL FUTUR

    La població urbana no para de créixer, les àrees metropolitanes són cada vegada més grans: el seu poder s’apropa al dels estats. Per tractar la complexitat de les ciutats cal apuntar en una doble direcció: cap al seu origen i cap al futur. Cal fer un esforç en la recerca de nous paradigmes que ens permetin assegurar una ciutat més eficaç i sostenible, més justa i més interessant arquitectònicament. Dels dos models clàssics (la ciutat mediterrània, que atorga un espai central als espais públics, enfront de la ciutat anglosaxona, que premia els espais domèstics, amb cases i casetes aparellades en construccions disperses) la primera és clarament més sostenible. Tornem al passat?

    A càrrec de:
    - Joan Busquets, catedràtic d’Urbanisme a la UPF.
    - Josep Oliva, urbanista i vicepresident d’Amics de la Ciutat.

    Dimarts 3 de juliol de 2018, a les 18.30 h.

Newsletter