Joia modernista lleidatana

Les successives reformes arquitectòniques han respectat l'herència modernista d'aquest edifici catalogat, per convertir-lo en un equipament cultural per a tots els ciutadans.

CaixaForum Lleida ocupa avui l'edifici de l'antic cinema Vinyes, un immoble ubicat al centre històric de la ciutat inclòs en el seu catàleg d'elements històrics artístics. Inaugurat el 4 de maig de  1919, l'edifici de gust modernista i obra de l'arquitecte Francesc de Paula Morera Gatell, es va construir com a nova seu social de Joventut Catòlica, raó per la qual la seva façana  principal llueix a dalt de tot l'epígraf AMDG (Ad Maiorem Dei Gloria).

Aixecat sobre el solar de l'avinguda de Blondel que havia ocupat anteriorment les oficines de l'Elèctrica del Cinca, la major part del cos del nou edifici destinat a sala d'espectacles, un sumptuós saló ricament ornamentat amb capacitat per a 300 butaques. En obrir les portes, en aquell moment amb el nom de Teatre Vinyes, en homenatge al cèlebre intèrpret lleidatà que va venir especialment de París a inaugurar-lo, el local va acollir concerts, representacions teatrals i, especialment, projeccions cinematogràfiques, i es va convertir en una de les millors i més confortables sales cinematogràfiques de la ciutat coincidint amb l'edat d'or del cinema clàssic mut.

Amb el pas dels anys, el teatre, que l'any 1928 es va passar a dir Cine Vinyes, es va convertir en un dels cinemes històrics de la capital de Ponent, un dels selectes locals d'oci que a Lleida, a imatge i semblança del Paral·lel barceloní, es van concentrar urbanísticament durant més de mig segle a l'entorn de l'encreuament entre els carrers Major i Cavallers. Després d'incorporar el cinema sonor l'any 1932, el cinema Vinyes va viure una segona edat d'or durant la postguerra, encara que les darreres dècades de vida va subsistir com un cinema de reestrena fins que va tancar, definitivament, l'any 1978.

Posteriorment i després d'anys en desús, el 1985, Montepío va adquirir l'immoble amb l'objectiu d'ampliar les seves oficines, però, finalment i després d'una profunda transformació que va permetre recuperar les dues elegants façanes, es va convertir, cinc anys més tard, en el Centre Cultural de la Fundació "la Caixa".