Cicles de conferències Horizons: Talks and lectures
 

Els propis becaris exerceixen d'amfitrions en aquesta sèrie de conferències, que compten amb personalitats de reconegut prestigi acadèmic i professional amb les quals han tingut relació.

  • Dimecres 14 de desembre de 2016, a les 19 h.
    Palau Macaya. Inscríu-te a la conferència "Refugiats, Brexit i Trump. Què passarà amb Europa?"

    L’any 2017 es presenta amb grans reptes per a Europa. Milers de persones continuen arribant, cada dia, a les fronteres dels països de la Unió Europea fugint de la guerra de Síria i d’altres conflictes. És l’onada migratòria més gran des de la II Guerra Mundial i els països europeus no se’n surten de mantenir-se units a l’hora d’afrontar aquest fenomen.

    Sota el lema “Unida en la diversitat”, els principis de la Unió Europea es basen en un compro-mís per promoure i protegir els drets humans, la democràcia i l’estat de dret arreu del món. S’està gestionant aquesta emergència humanitària seguint aquest lema? Per què hi ha països que fan esforços per acollir els refugiats i d’altres, en canvi, tanquen les fronteres? Com es pot gestionar aquest potencial humà que ve disposat a treballar i viure a Europa? I com es pot fer en un context econòmic encara dèbil per a Europa, amb crisis obertes com el Brexit?

    Justament el Brexit obre una altra ferida a la Unió Europea. Com afectarà la sortida del Regne Unit l’economia i el comerç europeus? Seguiran altres països el camí obert pel Regne Unit? I a l’altra banda de l’Atlàntic, l’elecció de Donald Trump com a nou president dels Estats Units no fa més que incrementar la incertesa. Què passarà amb Europa en aquest context cada vegada més complex?

    Javier Solana dialogarà amb David Vegara i mirarà de respondre aquestes preguntes, i també altres, sobre el futur d’Europa.

    Javier Solana és el president de l’ESADE Center for Global Economy and Geopolitics. Ha estat ministre de Cultura, Educació i Ciència i d’Afers Exteriors (1982-1995). Posteriorment, va ser secretari general del Consell Europeu (1994-1999), secretari general de l’OTAN (1995-1999) i alt representant de la Política Exterior i de Seguretat Comuna de la UE (1999-2009).

    David Vegara és becari de ”la Caixa” i vicepresident de l’ESADE Center for Global Economy and Geopolitics. Va ser secretari d’Estat d’Economia (2004-2009) i, posteriorment, sotsdirec-tor de departament en el Fons Monetari Internacional (2010-2012). També ha estat sotsdirector gerent del Mecanisme Europeu d’Estabilitat (MEDE).

  • Dimarts 18 d'octubre de 2016, a les 19 h.
    Palau Macaya.

    El discurs emergent de "l'urbanisme ecològic" s'ha proposat per descriure amb més precisió les aspiracions d'una pràctica urbana nodrida per qüestions ambientals i imbuïda per les sensibilitats associades al paisatge. Un urbanisme definit sota aquest adjectiu posa de manifest la necessitat de requalificar el disseny urbà, ja que tracta de descriure les condicions ambientals, econòmiques i socials de la ciutat contemporània.

    Així mateix, el concepte ecologies projectives ha estat proposat recentment com una extensió i elaboració de la iniciativa d'urbanisme ecològic. Arran de la construcció del discurs de l'urbanisme ecològic, aquest desenvolupament planteja preguntes oportunes pel que fa a l'estat de l'ecologia com un modificador adjectival de l'urbanisme.

    L'ecologia s'ha convertit en un dels marcs epistemològics més importants de la nostra època. Aquesta afirmació es basa en el fet que l'ecologia ha transcendit els seus orígens com a ciència natural per abastar una gamma de significats que s'encreua amb les ciències naturals i les socials, la història, les humanitats, el disseny i les arts. Des d'una branca protodisciplinària de la biologia del segle xix, l'ecologia s'ha convertit en una ciència moderna en el s. XX i avança imparable cap a un marc intel·lectual multidisciplinari a les primeres dècades del s. XXI.

    Charles Waldheim
    Director de l’Oficina d’Urbanització i Catedràtic d'Urbanisme i Paisatge a Harvard GSD.

    Daniel Ibáñez
    Cofundador i arquitecte principal de Margen-Lab. Editor de New Geographies.

  • Dimarts 11 d’octubre de 2016, a les 19 h.
    Palau Macaya.

    La contaminació que generem té un efecte directe no només sobre el planeta on vivim, sinó també sobre la nostra salut i benestar.

    Nombrosos estudis demostren que contaminants que ingerim amb l’alimentació, gasos que respirem o substàncies que absorbim, per exemple, a través de la pell, contribueixen a causar certes malalties.

    Quins costos humans i econòmics tenen aquests contaminants? Com podem prevenir les malalties que provoquen? Podem realment viure sense “tòxics”? Quins sectors de la població són més vulnerables? Quines polítiques de salut pública hauríem de potenciar?

    Leonardo Trasande
    Professor a la Facultat de Medicina de la Universitat de Nova York. Trasande és reconegut per la seva recerca sobre com els contaminants ambientals als quals estan exposats els nens durant la infància afecten l’obesitat i els riscos cardiovasculars. També ha documentat el cost econòmic que tenen aquestes malalties d’origen ambiental.

    Miquel Porta
    Catedràtic de Salut Pública a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la Universitat de Carolina del Nord. Investigador de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM). 

  • 6 de juny del 2016
    CaixaForum Madrid

    7 de juny del 2016
    CaixaForum Barcelona

    El món està canviant vertiginosament. L'economia és global i la tecnologia pren cada dia un paper més protagonista a la nostra vida professional i personal. La humanitat afronta nous reptes i el futur és més imprevisible. Estem preparant els nostres fills per viure en aquest nou panorama? Què han d'aprendre els nens a l'escola? I encara més important, com ho han d'aprendre?

    Anne Bamford, professora i investigadora en el camp de l'art i l'educació, ho té clar: no podem deixar que els nens perdin la creativitat que tenen de manera innata. Per a Bamford, la clau és en el com i no en el què. "La diferència entre una educació mediocre i una de qualitat és com s'ensenyen les coses, el mètode, el procediment", afirma. En aquest sentit, Bamford convida els professors a ser flexibles, a arriscar-se, a provar coses noves a l'aula per mantenir el cervell dels nens actiu i creatiu.

    Anne Bamford explicarà quin és l'impacte que tenen les arts i la creativitat en l'educació i dialogarà amb Jordi Baltà, consultor de polítiques culturals, sobre com hem d'educar unes generacions que s'hauran d'adaptar a un món canviant i amb grans reptes pendents.

  • Dimecres 27 d'abril del 2016, a les 19 h.
    Palau Macaya

    Andreu Mas-Colell i Eduard Vallory parlen sobre el futur de l'educació, la universitat, la recerca i la transferència de coneixement a Catalunya.

    Quina societat volem? Volem ser Florida o volem ser Massachussetts? Potser podríem ser Califòrnia, on les platges i les taules de surf conviuen amb les escoles més avançades, els centres d'excel·lència i la recerca capdavantera que es fa a les universitats?

    Centres d'excel·lència, transferència de coneixement, atracció de talent internacional, recerca i educació avançades de primer nivell. Són aquests els passos necessaris per convertir-nos en la Califòrnia d'Europa?

    Andreu Mas-Colell va revolucionar, ja fa uns anys, el món de la recerca a Catalunya, impulsant des del Govern iniciatives com el programa ICREA, la xarxa CERCA de centres de recerca o la Barcelona Graduate School of Economics. Eduard Vallory, que va treballar amb ell a la Generalitat i va ser el primer director de la Barcelona GSE, impulsa ara una iniciativa per al canvi educatiu. Tots dos respondran aquestes i altres preguntes sobre la situació i el futur de la recerca, la universitat i la transferència a Catalunya, moderats per Àngel Lozano, becari de "la Caixa" i vicerector de Recerca de la Universitat Pompeu Fabra.

    Segueix la conferència en directe!

  • 22 d'octubre del 2015
    CaixaForum Barcelona

    La recerca orientada a la creació de vida en un laboratori ve de lluny. Els primers experiments es van començar a fer als anys 50 als Estats Units, intentant recrear les condicions que hi havia a la Terra quan es va originar la vida. I és que, per poder crear vida de forma artificial, s'ha d'entendre molt bé quin és l'origen de la vida.

    El Dr. Dieter Söll, professor de biofísica molecular i bioquímica a la Universitat de Yale, és un expert mundial en la recerca sobre l'origen de la vida i el 22 d'octubre vinent mirarà de respondre'ns la pregunta de: quan serem capaços de crear vida artificialment?

    Söll dialogarà amb el Dr. Lluís Ribas de Pouplana, becari de "la Caixa" i investigador ICREA a l'Institut de Recerca Biomèdica (IRB) sobre qüestions relatives a la recerca en aquest camp i als límits ètics que aquesta recerca afronta

  • 21 de setembre del 2015
    CaixaForum Madrid

    L'Associació de Becaris de "la Caixa" organitza, en el marc del cicle Horizons: Talks & Lectures, una nova trobada per a emprenedors a Madrid. Es tracta d'una sessió eminentment pràctica per donar consells a joves emprenedors o que estan pensant a emprendre un negoci.

    Cadascun dels cinc ponents, quatre d'ells becaris de "la Caixa", respondrà en 5 minuts a una pregunta relacionada amb l'emprenedoria. Posteriorment s'obrirà un torn de preguntes de l'audiència.

    Moderarà la xerrada la també becària i periodista María Crespo.

  • Dijous 16 d'abril
    Palau Macaya

    L'Associació de Becaris de "la Caixa" organitza, en el marc del cicle Horizons: Talks & Lectures, una sessió eminentment pràctica per a donar consells a joves emprenedors o que estan pensant a emprendre.

    Cadascun dels cinc ponents, quadre d'ells becaris de "la Caixa", respondrà en 5 minuts a una pregunta relacionada amb l'emprenedoria. Posteriorment s'obrirà un torn de preguntes de l'audiència.

    La xerrada estarà moderada per la també becària Carmina Crusafon, professora de periodisme de la UAB i consultora especialitzada en mitjans digitals

  • 11 de novembre de 2014
    CaixaForum Barcelona

    El director d'IrsiCaixa, Dr. Bonaventura Clotet, i el col·leccionista i mecenes Han Nefkens es coneixen des de fa anys. El Dr. Clotet és qui tracta Han Nefkens del VIH.

    El novembre de 1987, Nefkens va descobrir que havia contret la sida i, després de plantejar-se què val la pena de la vida, va decidir dedicar-se a allò que realment l'apassiona: l'art. Nefkens té dues fundacions, Art Aids i la Fundació Han Nefkens, i és propietari i creador de la Col·lecció H+F, formada per unes 450 obres que té cedides a museus d'arreu del món.

    El Dr. Clotet es troba cada dia amb pacients que, com Nefkens, s'han hagut de fer aquesta pregunta existencial: què és el que val la pena de la vida? Ell mateix lluita, des de fa 30 anys i dia rere dia, per allargar i millorar la vida dels seus pacients. I ho fa tant des del vessant assistencial, com a metge, com des del vessant d'investigador, liderant l'Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa, un dels centres de recerca en VIH de prestigi internacional.

    El Dr. Bonaventura Clotet i Han Nefkens van parlar, moderats per les becàries de "la Caixa" Rosina Malagrida i Martina Millà, sobre l'art, la ciència i la vida. Rosina Malagrida és cap de la Unitat de Public Engagement on Health Research i directora d'Xplore Health a IrsiCaixa. Martina Millà és la cap de Programació i Projectes de la Fundació Joan Miró de Barcelona.

  • 25 de juny de 2014
    CaixaForum Barcelona

    Quins coneixements i quina formació reclama el mercat? Les oportunitats d'innovació i creativitat passen per una bona formació superior? La universitat té fórmules i recursos adequats al moment actual? El coneixement afegeix alguna cosa a la creativitat? Quines oportunitats de generar riquesa es presenten per als pròxims anys? Com s'han d'orientar les polítiques públiques per tal que els països puguin afrontar amb solvència els anys vinents?

    Ferran Adrià i Israel Ruiz, moderats per Mònica Terribas, van conversar en la trobada sobre creativitat, innovació, formació, ciència i oportunitats.

    Israel Ruiz és becari de CaixaBank i vicepresident financer i tresorer del Massachusetts Institute of Technology (MIT), un dels 10 millors centres universitaris del món. Per a aquesta institució, la recerca i l'educació tecnològica i científica són molt importants. Potser per això s'explica que entre alumnes i professors hi hagi 80 premis Nobel.

    Ferran Adrià és un dels millors cuiners del món. Ha guanyat molts premis, entre els quals, el de millor cuiner per The Culinary Institute of America l'any 2009 o el de millor xef de la dècada per la revista The Restaurant Magazine. També ha aconseguit cinc vegades el premi San Pellegrino, que li ha distingit el restaurant elBulli com el millor del món. Ara mateix, treballa en el seu darrer projecte: elBulliFoundation.

    Mònica Terribas és becària de CaixaBank, professora titular de la Universitat Pompeu Fabra i directora del programa radiofònic El matí de Catalunya Ràdio des del setembre de 2013. Anteriorment, havia estat consellera delegada i editora del diari Ara, directora de Televisió de Catalunya i conductora del programa diari d'anàlisi informativa de TV3 La nit al dia.

  • 22 de maig de 2013
    CaixaForum Barcelona

    L'exposició constant a les xarxes socials, al treball en xarxa i als videojocs, en detriment de les relacions personals, està afectant les nostres habilitats socials. 

    Michelle García Winner és una reconeguda logopeda nord-americana que treballa des de fa anys amb administracions, educadors i famílies posant en valor el que ella anomena "pensament social" per potenciar el màxim desenvolupament intel·lectual, emocional i social de nens, joves i adults. 

    Després de la xerrada, Michelle Garcia Winner va dialogar sobre aquest tema amb Nuria Oliver, becària de "la Caixa" i directora científica a Telefónica I+D.

  • 14 de gener de 2013 
    CaixaForum Barcelona

    Peter Greenaway és un artista polifacètic: director de cinema, escriptor i pintor, també ha escrit òperes i ha col·laborat amb compositors de música. Greenaway va néixer a Gal·les i es va formar com a pintor. L'any 1966 va començar a experimentar amb el cinema. Des d'aleshores, ha dirigit 15 pel·lícules i més de 40 curtmetratges, documentals i sèries de televisió. Entre les seves pel·lícules més reconegudes trobem: The FallsThe Draughtsman's ContractThe Belly of an ArchitectThe Cook, the Thief, his Wife and her loverThe Pillow Book o The Tulse Luper Suitcases.

    Peter Greenaway va parlar sobre la necessitat de separar el cinema de l'esclavitud dels textos. El cinema actual es basa en el text i cal tallar, segons Greenaway, aquest cordó umbilical que uneix el cinema amb la literatura. Greenaway sosté que la majoria de la gent és visualment analfabeta, que hi ha relativament poques persones que hagin rebut una educació que els permeti veure i crear imatges de la mateixa manera que es poden llegir i escriure textos. I també considera que el cinema pot ajudar a educar els analfabets visuals mitjançant els nous llenguatges cinematogràfics.

    Després de la xerrada, Peter Greenaway va dialogar sobre aquest tema amb Edmon Roch, becari de "la Caixa" i director i productor de cinema.

     

  • 17 de setembre de 2012
    Seu de "la Caixa" - Av. Diagonal, 621 de Barcelona

    La crisi ens ha conduït inevitablement a replantejar la política macroeconòmica, tant la monetària com la del tipus de canvi o la fiscal. Els experts en polítiques públiques han explorat nous mètodes: des de la flexibilització quantitativa o l'ús de recursos macroprudencials, fins a l'establiment de noves normatives fiscals. Olivier Blanchard va reflexionar sobre com serà la política macroeconòmica en el futur.

    Olivier Blanchard és l'economista en cap del Fons Monetari Internacional. Doctor en economia pel Massachusetts Institute of Technology (MIT), ha estat professor d'economia a la Universitat Harvard i al MIT. És membre i assessor de diverses entitats i ha escrit nombrosos articles sobre macroeconomia.

    Jordi Galí, becari de "la Caixa", va dialogar amb Olivier Blanchard sobre aquest tema. Jordi Galí és doctor en economia pel Massachusetts Institute of Technology (MIT). Ha estat professor a la Universitat Colúmbia, la Universitat de Nova York i el MIT.

    Actualment és catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra, director del Centre de Recerca en Economia Internacional (CREI) i Research Professor de la Barcelona GSE.


     

  • 24 de maig de 2012 
    CosmoCaixa Barcelona

    La cooperació entre els humans és una aptitud que ve de lluny, concretament dels nostres avantpassats, els simis. No obstant això, tot i que els ximpanzés i altres grans simis col·laborin entre ells per a algunes finalitats, la cooperació entre els éssers humans és considerablement diferent tant des del punt de vista cognitiu com pel que fa a la motivació. Per què?

    El Dr. Tomasello, director del Department of Developmental and Comparative Psychology del Max-Planck-Institut für evolutionäre Anthropologie, creu que la clau és el menjar: els humans estan particularment adaptats per col·laborar a l'hora de buscar aliments i han desenvolupat nombrosos mecanismes específics per fer-ho, des de formes especials de coordinació i comunicació fins a maneres de compartir el menjar.

    El Dr. Tomasello va dialogar sobre aquest tema amb el Dr. Josep Call, becari de "la Caixa" i director del Wolfgang Köhler Primate Research Center del Max-Planck-Institut für evolutionäre Anthropologie

  • 26 de maig de 2011
    CaixaForum Barcelona

    "Arquitectura i avantguarda" és el títol de la conferència que va oferir Kenneth Frampton, professor emèrit de la Universitat Colúmbia (NY) i autor del llibre Historia Crítica de la Arquitectura Moderna.

    Després de la conferència es va obrir un debat amb l'arquitecte i becari de "la Caixa" Josep Bohigas, amb qui va tractar sobre l'arquitectura contemporània a Barcelona. Va conduir el debat el també arquitecte i becari Juan Luis Valderrábano.


    30 de maig de 2011
    CaixaForum Madrid

    Kenneth Frampton, professor emèrit de la Universitat Colúmbia (NY) i autor del llibre Historia Crítica de la Arquitectura Moderna, va parlar sobre "Arquitectura i avantguarda".

    En acabar l'exposició es va iniciar un debat sobre l'arquitectura contemporània a Madrid, en què va participar Juan Herreros, arquitecte i professor de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Madrid. El també arquitecte i becari de "la Caixa" Juan Luis Valderrábano es va encarregar de moderar el diàleg.