Debats RecerCaixa

Els debats de RecerCaixa

Els debats de RecerCaixa són una iniciativa del programa d'impuls a la recerca científica d'excel·lència RecerCaixa, que pretén obrir un espai de diàleg per reflexionar sobre temes d'actualitat de gran interès social que ara mereixen una atenció especial, des del punt de vista del context actual de crisi, com per millorar la cohesió i el benestar social.                   

Les sessions se celebren al Palau Macaya de Barcelona i estan obertes al públic, d'accés lliure i amb una durada prevista d'una hora i mitja.        

 

  • Segons l’Institut Nacional d’Estadística, més de 250.000 joves han deixat l’Estat espanyol entre 2008 i 2015. Responen a un perfil de joves de més de 25 anys, amb estudis, i políticament actius que emigren principalment a altres països europeus per trobar oportunitats laborals.

    Quines són les opcions dels joves en el moment socioeconòmic que vivim? Com podem retenir el talent? Quines eines tenim per disminuir l’atur juvenil? Com podem involucrar empreses per crear iniciatives d’ocupació per a joves amb formació?

    Ponents:

    Maria Àngels Cabasés, professora titular d’Economia Aplicada a la UdL, investigadora del Centre d’Estudis sobre Joventut i Societat-JOVIS i del projecte de RecerCaixa Emigració juvenil, nous moviments socials i xarxes digitals (#eMOVIX)

    Ignasi Brunet, catedràtic de Sociologia a la Universitat Rovira i Virgili i investigador del projecte de RecerCaixa Formació professional i pimes

    Oriol Rivera, representant de CREUP, organització estatal d’unió d’estudiants universitaris amb la missió de defensar els estudiants i la universitat pública

    Tècnic/a, representant de Barcelona Activa

  • Internet ha revolucionat el món de la comunicació, i el 81% de les llars catalanes hi tenen accés. Tots podem generar continguts i expressar la nostra opinió, i cada cop hi ha més espais digitals que permeten compartir iniciatives que aposten per un mateix objectiu: apropar el coneixement a la societat, donar veu als que no la tenen, i difondre informació de manera transparent. Malgrat això, l’accés a la informació no es transforma directament en coneixement i cal saber discriminar i tractar aquesta informació.

    Quines oportunitats i reptes obren aquestes iniciatives? Com discriminem els continguts valuosos dels que no ho són? Qui controla la informació a les xarxes? Quins casos d’èxit són un bon exemple a seguir? Com podem millorar la gestió del coneixement i fomentar la participació ciutadana en aquestes iniciatives?

    Ponents:

    Amparo Moreno, catedràtica d'Història de la Comunicació a la Universitat Autònoma de Barcelona. Investigadora del projecte de RecerCaixa HumanismePlural.com: investigació i desenvolupament d’una eina a Internet per a la participació en la construcció de coneixement col·lectiu sobre la societat xarxa a Catalunya

    Josep Lladós, professor titular de la Universitat Autònoma de Barcelona, director del Centre de Visió per Computador i investigador del projecte de RecerCaixa EINES: eines i procediments per a la informatització massiva de les fonts històriques de població

    Àlex Hinojo, conegut també amb el sobrenom de «Kippelboy», participa en els projectes de la Fundació Wikimedia, incloent-hi la iniciativa GLAM-Wiki. És un dels responsables d’Amical Wikimedia i té la funció d’ambaixador cultural de la Viquipèdia en català a museus i altres institucions culturals

    Representant d'Open Data Barcelona

  • La crisi econòmica ha comportat un augment de la pobresa i de les desigualtats socials a les ciutats, un fet que s’ha traduït en una creixent polarització social: els barris que pateixen més dèficits urbanístics i amb habitatges de pitjor qualitat concentren els percentatges més elevats de desocupació, població immigrada i baixos nivells de renda. Mentre d’altres han esdevingut llocs de residència gairebé exclusiva dels sectors socialment més afavorits.

    Com es pot mesurar i combatre l'increment de les desigualtats socials?
    Quines implicacions té aquest fet en la salut, l'educació i la igualtat d'oportunitats?
    Quines accions ha de dur a terme l’administració per ajudar a les entitats i associacions locals?
    Com podem incorporar la perspectiva territorial en polítiques de salut, educatives i d'habitatge?

    Ponents:

    Ismael Blanco, professor de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia IGOP- UAB). Investigador del projecte de RecerCaixa Barris desafavorits davant la crisi: segregació urbana, innovació social i capacitat cívica

    Oriol Nel·lo, professor Titular de la Facultat de Filosofia i Lletres - UAB). Investigador del projecte de RecerCaixa Barris desafavorits davant la crisi: segregació urbana, innovació social i capacitat cívica

    Sebastià Sarasa, professor Titular de la Facultat de Ciències Polítiques i Socials - UPF). Investigador del projecte de RecerCaixa La segregació espacial de la pobresa a Catalunya: estructura i dinàmica de la desigualtat social

    Ferran Busquets, director de la Fundació Arrels

    Un representant de Protecció Social de la Generalitat de Catalunya

  • A Catalunya hi ha uns 18.000 nens amb necessitats de suport a l'educació especial. Més de la meitat van a escoles d'educació ordinària, tot i que una bona part són atesos en unitats específiques i la resta es deriven a centres d'educació especial per manca de recursos i professorat preparat, cosa que no n'afavoreix la integració social.

    Quins canvis cal introduir a l'escola per capgirar aquesta realitat?
    Com es pot incrementar el suport als centres, als educadors i a les famílies?
    Poden escollir lliurement els pares com volen escolaritzar els seus fills i on?

    Ponents:

    Yurena Gutiérrez, investigadora del Centre de Lingüística Teòrica de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)

    Josep Maria Serra Grabulosa, investigador del Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Clínica de la Universitat de Barcelona

    Joan de Diego, director de l'Àrea d'Orientació i Educació Inclusiva del Consorci d'Educació de Barcelona

    Noemí Santiveri, representant de Plataforma Ciutadana per una Escola Inclusiva

  • A Catalunya hi ha més de 14.000 nens adoptats i un miler en situació d'acolliment familiar. Però sovint els pares han de buscar ajuda externa per atendre i resoldre els trastorns emocionals i de salut que presenten aquests nens i joves, que poden dificultar un desenvolupament i integració social correctes, com també la convivència familiar.

    Quina ajuda se'ls ofereix des de l'Administració i altres entitats de suport? Què cal fer per millorar els processos d'idoneïtat i la informació sobre els orígens dels nens? Quines són les dificultats principals que cal superar? Com es pot oferir als pares un acompanyament real durant aquest procés i disminuir el percentatge d'abandonaments?
     

    Ponents:

    Dr. Oscar García Algar, investigador del Grup d'Investigació en Infància i Entorn de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) i pediatra de l'Hospital del Mar

    Dra. Noemí Pereda Beltrán, professora del Departament de Personalitat, Avaluació i Tractament Psicològic de la Universitat de Barcelona i directora del Grup d'Investigació en Victimització Infantil i Adolescent (GReVIA) de l'Institut d'Investigació en Cervell, Cognició i Conducta (IR3C)

    Sra. Agnès Russiñol Amat, directora de l'Institut Català de l'Acollida i de l'Adopció

    Sra. Carmen Sánchez Alfonso, mare d'un nen adoptat   

    Moderadora: Milagros Pérez Oliva, periodista del diari El País.
     

  • Un 22% dels joves catalans de 18 a 24 anys deixa els estudis abans d'haver acabat l'educació secundària, el doble de la mitjana de la UE, que és d'un 11%. Una decisió que pot tenir repercussions en el seu futur professional i laboral. I el nombre d'alumnes que repeteix curs a Espanya s'ha incrementat els últims anys i supera el 32% del total, cosa que té un elevat cost econòmic i social.

    Com es pot millorar el rendiment i la motivació de l'alumnat? Què es pot fer per reforçar l'atenció personalitzada i la qualitat de l'ensenyament? Quant costa el fracàs escolar per al sistema educatiu? Quines estratègies s'estan impulsant des de la UE, l'Administració i els propis centres per combatre aquest problema?
     

    Ponents: 

    Javier Díez-Palomar, investigador Ramón y Cajal del Dep. de Didàctica de les Ciències Experimentals i la Matemàtica de la Universitat de Barcelona, membre de la International Commission for theStudy and Improvement of Mathematics Teaching (CIEAEM) i co-director del projecte MSAT -Math, Science & Technology for All: Evidence- Based Learning Environments for the 21st Century. Colidera amb >Sandra Racionero el projecte RecerCaixa "MSAT. Matemàtiques, ciències i tecnologia per a tothom: entorns d'aprenentatge del segle XXI basats en evidències"

    Xavier Raurich, professor del Dep. de Teoria Econòmica i investigador del Centre d'Investigació en Economia del Benestar (CREB-UB). Colidera amb Jordi Caballé el projecte RecerCaixa "Desigualtat, mobilitat social, esforç i educació" 

    Pilar Ugidos, directora de l'escola Miquel Bleach i patrona de la Fundació Jaume Bofill

    Miguel Ángel Essomba, comissionat d'Educació i Universitats de l'Ajuntament de Barcelona i investigador de la Universitat Autònoma de Barcelona

    Moderadora: Milagros Pérez Oliva, periodista del diari El País

  • El context actual de crisi i la inestabilitat laboral han afectat les condicions d'habitatge, treball, alimentació i benestar d'una part important de la població, un fet que té repercussions sobre la salut i ha incrementat les desigualtat socials.

    Què s'està fent per combatre aquest problema i com podem garantir un nivell adequat de qualitat de vida per a tothom?  

    Ponents:

    Noemí Amorós, Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC)

    Joan Benach, Grup de Recerca en Desigualtats en Salut, GREDS/EMCONET- UPF

    Carme Borrell, Agència de Salut Pública de Barcelona

    Raquel Gallego, Institut de Govern i Polítiques Públiques IGOP-UAB

    Pilar Millán, Observatori de Vulnerabilitat de Creu Roja a Catalunya

    Moderadora: Milagros Pérez Oliva, periodista del diari El País

     

  • Les noves formes de participació ciutadana que estan sorgint a partir d'iniciatives de la societat civil pretenen donar resposta a necessitats socials i veu a persones que no se senten representades a través del sistema polític actual.

    Com es poden canalitzar de la manera més efectiva aquestes iniciatives per reforçar la democràcia i impulsar canvis i millores que es tradueixin en més benestar social?

    Moderadora: Milagros Pérez Oliva, periodista del diari El País.

  • L'Obra Social "la Caixa" i l'Associació Catalana d'Universitats Públiques van organitzar el debat "Innovació, educació i nou mercat laboral" el 6 de maig de 2015, al Palau Macaya de Barcelona. Vivim en un context de crisi que ha augmentat les desigualtats i la precarietat, però també de noves oportunitats de feina i d'innovació social.

    Com ha de respondre el sistema educatiu a aquests reptes per garantir la inserció laboral? Quins són els nous perfils professionals que demana el mercat? Què cal fer per frenar el fracàs escolar, millorar la formació professional i impulsar la innovació a les aules? 

    Ponents: 

    Jordi Caballé (Universitat Autònoma de Barcelona i Barcelona Graduate School of Economics)

    Francesc Imbernon (Universitat de Barcelona)

    Javier Massó (ASPEPC•SPS Sindicat de Professors de Secundària)

    Josep Maria Rañé(Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya)

    Moderadora: Milagros Pérez Oliva, periodista del diari El País.

  • L'Obra Social "la Caixa" i l'Associació Catalana d'Universitats Públiques van organitzar el debat "Cap a un millor tractament del dolor crònic" el 4 de març de 2015.

    Moltes patologies, com l'artrosi, el càncer, la fibromiàlgia o les malalties neurodegeneratives provoquen dolor crònic, un problema de salut pública que afecta més d'un 15% de la població adulta a Espanya, i que té un elevat cost social i econòmic. Sovint, però, està infravalorat i no sempre rep el tractament adequat.

    El debat tracta sobre les estratègies polítiques, mèdiques i terapèutiques que cal posar en marxa per millorar el tractament i la qualitat de vida dels malalts. 

    Ponents:

    Elena Català Puigbó (Clínica del Dolor - Hospital Universitari de la Santa Creu i Sant Pau i Societat Catalana de Dolor)

    Jordi Miró (Unitat per a l'Estudi i Tractament del Dolor –ALGOS. Universitat Rovira i Virgili)

    Amadeu Llebaria (Consell Superior d'Investigacions Científiques)

    Montserrat Garcia Blasco (Fòrum Català de Pacients)

    Moderadora: Milagros Pérez Oliva, periodista del diari El País

  • El dimecres 4 de febrer de 2015 va tenir lloc el debat "Viure amb discapacitat: un handicap per a la plena integració social?" organitzat per l'Obra Social "la Caixa" i l'Associació Catalana d'Universitats Públiques.

    El debat va tractar de les barreres amb què es troben les persones amb una discapacitat i quines mesures cal posar en marxa per eliminar-les, com es pot incrementar la sensibilització social i lluitar contra els prejudicis que encara hi ha, i també quines iniciatives han contribuït a garantir la plena integració social d'aquestes persones i què cal fer per seguir avançant en aquest camí.

    Ponents:

    Xavier Borràs (Observatori de Drets de Discapacitat Intel·lectual de Catalunya)

    Glòria Canals (Aura Fundació)

    Josep Roca (Centre de Política de Sòl i Valoracions, Universitat Politècnica de Catalunya)

    Judit Valls (Centre de Recerca d'Economia i Salut, Universitat Pompeu Fabra)

    Moderadora: Ariadna Oltra, periodista de Televisió de Catalunya (TV3)